El mercader de Venecia

Nova adaptació del text de William Shakespeare, dirigida per Konrad Zschiedrich i Mingo Ràfols a partir d’una nova traducció, que és tot un encert. La proposta es basa en la paraula i, a partir d’aquí, es construeix la resta, diria.

Els temes tractats són molt potents, actuals al s. XVII i al XXI: les suspicàcies i difícil convivència entre races i cultures, els diners, l’amistat i amor, mantenir la paraula donada i assumir les conseqüències, la por i odi a qui és diferent, la cobdícia, la utilització de la justícia, la usura...

En aquest cas, un préstec avalat (no ho feu mai) que no es pot retornar. El banquer, farcit de tant odi com n’ha rebut, havia exigit una condició peculiar en cas d’impagament: cobraria una lliura de la carn de l’avalador. No recordarem com el jutge (un personatge disfressat, que sent Shakespeare això no podia faltar) s’enfronta al diabòlic assumpte. També, malgrat que podria semblar només una línia argumental lleugera, com Pòncia posa a prova la fidelitat a allò que el seu promès li va jurar, similar, doncs a  un contracte mercantil amb clàusules en cas d’incompliment.

És un plaer sentir aquesta adaptació, un llenguatge ric, accessible i culte, d’una sonoritat rotunda, deliciós per a l’oïda, molt, molt ben declamat i amb clara dicció que no és habitual trobar.

La Mercè Managuerra (La Gavina) va guanyar el Margarida Xirgu per aquest paper, transmutada en l’avar jueu Shylock, de qui no podem apartar la mirada. També absorbeix la nostra atenció Sílvia Forns (Afanys d'amor perduts), especialment quan fa de Pòrcia, enamorada amb empenta.

La posada en escena és més que minimalista, sense escenografia més enllà d’una taula, on la il·luminació d’Alberto Rodríguez juga un paper essencial, amb boira que amaga intencions i recorda que estem a prop del port.  L’obra no es veu clàssica en el sentit de ser d’època, gràcies també a un vestuari actual de negocis en el cas d’ells i el de Pòrcia que aporta el color, preciós roig, de l’amor.

I per cert, sabíeu que el significat de bancarrota ve de que a l’Itàlia de llavors, els banquers seien a uns bancs oferint els seus serveis, i quan un d’ells no podia atendre les seves obligacions, els altres trencaven una pota del banc (banca rota), com a humiliació i símbol que ja no era solvent?

Dissabte dia 9 vam fer cap a la Sala Versus Glòries per tal de veure la primera proposta de la companyia Dau al Sec, EL MERCADER DE VENÈCIA, una adaptació de l’obra de William Shakespeare feta per Konrad Zschiedrich amb la traducció de Miquel Desclot, una traducció feta en estreta col·laboració amb els actors i el director de l’obra.

La companyia Dau al Sec, ha nascut amb aquest projecte alhora que l'espai d'arts escèniques, que porta el mateix nom, al Poble Sec. La companyia aposta per un procés de creació profund i rigorós partint del treball de l'actor, triant textos que tractin de conflictes actuals i centrant en la paraula la comunicació escènica.

EL MERCADER DE VENÈCIA ha estat dirigida per Konrad Zschiedrich, el prestigiós director i dramaturg alemany, que per malaltia no ha pogut finalitzar tot el procés de creació  i Mingo Ràfols, gran coneixedor del seu treball, que l’ha rellevat en les seves tasques. El director proposa una “versió essencial” de l’obra, estrenada per primer cop l’any 1600.

Han construït una versió d'aquest clàssic on concentren la mirada en els moviments del capital, l'expansió del poder econòmic i el seu impacte en les relacions humanes. Una proposta construïda en catorze escenes i interpretada per només quatre actors, Sílvia Forns, Lolo Herrero, Mercè Managuerra i Damià Plensa i amb una escenografia pràcticament inexistent. Tots ells interpreten més d'un personatge,  tot i que han fet desaparèixer alguns dels personatges i les trames secundàries per donar més força a la línia central d'acció.

Segons ha explicat Mercè Managuerra, amb en Konrad, han treballat de forma que l'actor ha de trobar el sentit essencial de cada paraula, tot trencant l'aproximació emocional vers el personatge. Es treballa sota el concepte d'estranyesa, perquè l'actor es distanciï del text, sense deixar aflorar les seves referències quotidianes.

Seguint aquesta línia, fa que el personatge del jueu Shylock sigui interpretat per una dona, en aquest cas la mateixa actriu Mercè Managuerra, que hem de dir que ens ha regalat una interpretació magnífica i un esplèndid monòleg final.

La usura, la riquesa, l'odi entre cultures, la convivència entre diferents religions, la vulnerabilitat de l'estranger i la utilització perversa de la justícia conformen la mirada de l'autor sobre els orígens del sistema capitalista que comportarà el naixement futur de la banca (naixement de la banca és, de fet, el subtítol d'aquesta proposta). Els personatges ens parlen de diners, de religions i d'amor i ens permeten observar clarament les contradiccions de l'ésser humà quan els diners es converteixen en prioritat.

L’obra salta vertiginosament, de la comèdia a la tragèdia amb una ironia gens evident i altament eficaç per retratar la totalitat del  sistema social.

Una escenografía nua creada per Damià Plensa, on puntualment apareixen una taula, uns petits cofres, uns llibres i un anell. Amb el vestuari de Georgina Viñolo, el so de Joanjo Rubio i Mingo Ràfols i la llum d’Alberto Rodríguez, deixa en la paraula i les interpretacions tot el pes de la proposta.

Una obra que flueix i ens fa plantejar multituds de qüestions més enllà de la història que ens explica, i on podem establir molts paral·lelismes amb l’actualitat.

Unes bones interpretacions (millor la de les actrius que la dels actors), que han anat guanyant a mesura que avançava l'obra, ja que a l'inici la vocalització de l'actor Lolo Herrero no ens permetia entendre tot el que deia.

El nostre total suport al teatre de petit format de qualitat, com és, sense cap mena de dubte aquesta proposta.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ