Comrades, I Am Not Ashamed of My Communist Past

Sinopsi

És una obra de teatre o una sessió de cinema? Potser us ho preguntareu en veure que la pantalla és un dels grans protagonistes de la història que ens expliquen Sanja Mitrović i Vladimir Aleksić. Ara els veieu dalt d’un escenari, però són amics des de petits. Van néixer a la República Federal Socialista de Iugoslàvia, un estat socialista, multiètnic i multireligiós que es va desintegrar els anys noranta del segle passat. Sanja Mitrović, directora i intèrpret teatral, i Vladimir Aleksić, actor, van acabar emigrant plegats l’any 2001, però si bé Sanja encara viu i treballa a l’Europa occidental, Vladimir va tornar a casa per refer la seva vida a Sèrbia. Tot i això, han treballat conjuntament en un espectacle que es pregunta què en queda, en temps de materialisme i individualisme, dels principis de solidaritat i justícia que regien el país en el qual van viure, que mai no va ser ni totalitari ni monolític. Deixen constància de les mil veus que es feien escoltar en aquest antic règim socialista, en les produccions cinematogràfiques nascudes a l’antiga Iugoslàvia, que mostren des de batalles èpiques dels lluitadors i lluitadores contra el nazisme fins a històries narrades des dels marges. Mitjançant la projecció d’imatges de la riquíssima i diversa cinematografia iugoslava i utilitzant recursos com la veu en off, el doblatge en directe o la reconstrucció física de les escenes filmades, els intèrprets ens expliquen la seva història personal i, a la vegada, la de tot un país. Fan servir especialment imatges de les produccions d’Avala Film, els principals estudis del país que, com tantes companyies i productores, va acabar desapareixent amb els canvis que van provocar l’emergència dels nacionalismes i la desintegració iugoslava. De fet, Avala Film va presentar la darrera producció l’any 2000, poc abans que Sanja i Vladimir deixessin el seu país, i les seves vides seguissin camins diferents.