Un arxiu vivent que es presenta a museus d’arreu del món: vint artistes de diferents generacions interpreten, evoquen, s’apropien i transmeten cèlebres solos, ara ja oblidats, del segle passat. Uns solos que originàriament havien estat concebuts o interpretats per alguns dels ballarins, coreògrafs i artistes de performance més significatius de l’escena moderna i postmoderna. Cada artista presenta el seu museu, en què el cos és l’espai definitiu per al museu de la dansa. Per tant, no hi ha ni escenari ni demarcació de l’espai interpretatiu, sinó que els artistes circulen lliurament entre les galeries del museu i altres espais públics.
Des d’Aatt enen tionon (1996) fins a 10000 gestes (2017), el ballarí i coreògraf Boris Charmatz ha presentat tot un seguit de peces realment memorables. Tot i mantenir una extensa activitat de gira, periòdicament també pren part en esdeveniments d’improvisació amb Saul Williams, Archie Shepp i Médéric Collignon, i continua col·laborant com a ballarí amb Anne Teresa De Keersmaeker i Tino Sehgal.
Charmatz va ser artista associat del Festival d’Avinyó 2011. L’any 2013 va ser artista convidat al MoMA de Nova York, on va concebre el programa de dansa Musée de la danse: Three Collective Gestures per tot l’àmbit del museu. El 2015 fou convidat de la Tate Modern a Londres. Des de l’any 2009 és director del Centre Nacional Coreogràfic de Rennes i la Bretanya (França), que ha transformat en un museu de la dansa (Musée de la danse) de nova concepció. Des de 2017 Boris Charmatz és artista associat de la Volksbühne a Berlín.
Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Espectacles relacionats
