Tot el que necessites per anar al teatre

Adossats

Jordi Casanovas dirigeix Adossats, un text escrit per Ramon Madaula que parteix de la celebració del dia de Sant Jordi per part d’una família catalana de classe mitjana. Amb Jordi Bosch, Carles Canut i Ramon Madaula. 

SINOPSI

23 d’abril. Sant Jordi. Una urbanització de cases adossades al Vallès Occidental. El dia s’allarga, comença el bon temps. Els veïns surten a arreglar el jardí, a fer l’hort, a dinar a fora. Una família de classe mitjana catalana es troba al jardí de la casa del Jordi i la Carme. El pare del Jordi -l’avi- es diu Jordi; el fill del Jordi -el nét- també es diu Jordi. Tres generacions de Jordis celebren plegats el dia del nostre patró. Però ho faran envoltats de roses plenes d’espines, de dracs que treuen foc, de cavallers que potser no són tan valents i de princeses que es reserven un fort caràcter.

Fotos + fotos

AdossatsAdossatsAdossatsAdossatsAdossats

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    No la vaig veure al Romea i ahir estant de gira, la vaig recuperar al Joventut de l’Hospitalet i tant de bo hagués fet cas a la intuïció i no hagués anat a veure-la. Intueixo que Madaula vol fer una reflexió sobre la nostra societat i més en concret sobre la manca de relació i comunicació entre els membres d’una família, i el que ha fet ha estat una comèdia pensada per tocar la fibra d’un sector ampli de públic, que riguin (i ho aconsegueix), sense tenir en compte totes les estratagemes que utilitza. 1- tòpics per donar i vendre, 2- masclisme per dir-ne una, les dones a netejar el jardí i cuinar que és el seu, 3- xenofòbia, si l’avi no li dóna els diners a la dominicana, per aconseguir-ho haurà d’anar a fer de puta. 4- Ironitzar sobre una cosa tan greu com és el suïcidi, 5- Treure una arma a escena em sembla malament però que es diverteixin matant ocells ja és pitjor. I podria seguir perquè durant els 90 minuts es diuen veritables barbaritats. A part de no callar i aplaudir sense solta ni volta, el públic riu que suposo és el que pretenia Madaula. Pel que fa a la interpretacíón amb un repartiment de luxe, res a objectar, tot i que Carles Canut va ser substituït per malaltia per Camilo García. Una tarda per oblidar.

    23/04/2018

  • 12345

    Oriol Dalmau

    Excel·lent comèdia! Vaig riure com poques vegades. Tots els tòpics i les cabòries d’una família catalana mitjana, molt ben retratades. Auto-crítica en clau d’humor. A més a més l’obra té un rerefons moral, sobre la incomunicació de les famílies, la solitut i la superació personal. Boníssima comèdia!

    18/03/2018

  • 12345

    Marta TP

    Amada… I odiada família!

    Els segons previs a la tempesta són aquells durant els que el mar es mostra més calmat; i és al bell mig de la calma d’un adossat a les afores de la gran ciutat, envoltat de tranquil·litat i llunyà dels problemes de les atapeïdes i bullicioses urbes, on es desferma tot el desfici de la família més normal que s’hi pugui trobar. El gran duet d’en Jordi Bosch i en Carles Canut durà la batuta braç a braç durant tota l’obra, acompanyats d’unes magnífiques Marieta Sánchez i Rosa Renom. Tots ells formen una família normal, una família que ho té tot i que per tant ‘ha de ser’ una família feliç: res més lluny de la realitat.

    En una comèdia lleugera, còmoda i senzilla, els seus estira-i-arronses fluctuen amb bon ritme i aconsegueixen que el públic s’hi senti emmirallat en múltiples ocasions (els cops de colze confidents eren incomptables). En ocasions sembla que s’ha de representar la normalitat dalt d’un escenari per a que ens n’adonem que les famílies compartim molt més que els noms, les jerarquies genealògiques i les generacions; i és que el que pot ser una àgil comèdia també pot esdevenir un tret d’escapatòria per tot el que pensem dels diumenges en família, tan venerats per alguns… I tan temuts per d’altres!

    12/03/2018

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Farcida d’elements quotidians, molts d’ells de tarannà típicament català, l’obra juga a combinar humor amb drama, cinisme i sàtira social, abusant, en alguns moments, de certes estridències. Un humor intel·ligent, que arrenca la nostra riallada sense amagar els problemes de comunicació en la societat actual. Si voleu llegir més https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/01/26/adosssats/

    26/01/2018

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Ramon Mandaula ha escrito una comedia agradable de ver. Sobre una familia que pasa un día de Sant Jordi en una urbanización cada adosadas. Una familia que parece unida, pero que poco a poco a lo largo de la velada se harán viendo las fisuras, las mentiras y los secretos entre todos sus miembros.
    Teatro entretenido, fácil de digerir, divertido y con una bonita escenografía. Tengo que destacar a Carles Canut que interpretando al abuelo de la familia ha sido e qué más carcajadas sinceras me ha arrancado.

    21/12/2017

  • 12345

    Hèctor Fibla Ferrà

    Divertida comèdia amb grans actors.

    18/12/2017

  • 12345

    Jordi

    Doncs sí, a Catalunya dir-se Ramon Madula (aka Emma Vilarassau, Pere Arquillué, Júlio Manrique o David Selvas) té premi. Que Focus (la principal productora de Catalunya) et produeixi un text imfumable i a preu d’or. La meva puntuació 2/10.

    13/12/2017

Articles relacionats