Neus Mònico Fernández

Avui no hi ha temps a perdre !!!, feu-me cas i correu a comprar entrades per “A Louer”, us asseguro que gaudireu d’un espectacle fantàstic, meravellós, brutal, extraordinari, magnífic, excel·lent, excepcional, impressionant, sorprenent, innovador, inimitable i únic !!!, on es barreja la realitat amb la ficció. Ple d’humor, absurditat i imaginació. Després del “Bolero de Ravel” de Maurice Bejart, “A Louer” ha estat el millor espectacle que he vist en tota la meva vida. L’escenografia és espectacular, una casa burgesa i d’aire misteriós, com sortida d’una pel.lícula de Hiscotch. El saló està envoltat d’una gran cortina vermella. Hem vist objectes inanimats que tenen ànima, presències espirituals, portes que es tanquen i s’obren soles, personatges arrossegant-se pel terra com rates, ballarins […]

“Penso en Yu”  sorgeix després de que la seva autora Carole  Fréchette ,llegís un matí al diari, la noticia de l’alliberació de Yu Dongyuem, després de 17 anys d’empresonament, per haver llançat pintura sobre una imatge de Mao. El que va començar l’any passat com una lectura dramatitzada al teatre Romea ( organitzada per l’AADPC, la Fundació AISGE i La Fundació Romea), ara és pot veure representada a la Sala Beckett. Madeleine (Fina Rius) és una activista en crisi que s’obsessiona amb una notícia que ha llegit al diari, Yu Dongyue ( xinès : 喻东岳; Hanyu Pinyin : Yù Dongyue) ha sortit en llibertat després de ser empresonat durant gairebé 17 anys a la Xina, per llançar ous plens de […]

Les noves tecnologies, com internet i les xarxes socials són un instrument de comunicació, de treball, d’oci i d’informació, que si no es porten amb mesura pot canviar-nos a nosaltres i a la societat en general, creant una addicció. Un fet molt actual i del tot  preocupant en la que ens trobem avui en dia. Pot ser la gent no és prou conscient de la gran dependència que tenen a estar connectats. És molt trist anar a un restaurant i veure que la parella de la taula del costat no tenen cap diàleg entre ells perquè estan pendents del seu mòbil, aifon o Tablet ; veure que els joves perden el món de vista si no tenen cobertura, la bateria és […]

Possiblement com n’he vist diversos espectacles d’aquestes característiques, m’esperava molt més d’aquesta proposta de la Compagnie Adrien M / Claire B .És cert que visualment la fusió de les imatges digitals amb les reals han estat ben cohesionades i d’una gran bellesa visual, però tractant-se d’un espectacle de dansa, he sortit força decebuda del que he vist. He trobat que tot i que tots dos interpretes d’aquest espectacle fan una feina molt acorada, ella mostrant una gran habilitat en moviment corporal i ell molt bo amb malabarismes, s’ha m’ha fet monòton, lent i avorrit.  

És la primera vegada que veig un espectacle de Sol Picó i la veritat és que he sortit molt contenta. Quatre dones, quatre cultures diferents, quatre estils de ball. Sol Picó, Julie Dossavi d’arrels africanes, Minako Seki, nascuda al Japó i Shantala Shivalingappa d’origen indi. Quatre dones de diferents cultures amb un mateixa cosa en comú, la desigualtat de gènera. L’espectacle “WW We Women” és una crítica, una reflexió i la necessitat de combatre la desigualtat de la dona dins de l’estructura social actual. Una mirada a la dona des del punt més masclista, que per desgracia encara existeix i que la podem trobar en totes les cultures. Hem vist una dona que no li cal cap estudi mentre sàpiga […]