Markos Goikolea

Amèrica, de Sergi Pompermeyer i direcció de Julio Manrique, és una brillant reflexió sobre el passat esclavista de Catalunya. Una família es reuneix per a celebrar la Diada i l’aniversari del seu fill quan aquest es presenta amb la seva parella negra. A partir d’aquí, l’obra transcorre a través de dues línies temporals: la contemporània i la Cuba del segle XIX. La línia contemporània arrenca com una comèdia plena de sarcasme i diàlegs àcids. Seguint el to de sèries com Succession o The White Lotus, on els privilegis dels personatges són el punt de partida d’una comèdia que es riu del caràcter miserable dels més poderosos. No obstant això, el drama va apareixent segons descobrim el passat esclavista d’aquesta família i explota quan es […]

Este acertado texto de Eu Manzanares realiza una radiografía del pensamiento positivo más tóxico al servicio del capitalismo: Lucha por tus sueños, consume al máximo en el camino, y si no lo consigues, es que no te esforzaste lo suficiente. ¿Estás triste? ¡Cambia de perspectiva! Todo está en tu mano, y solo en la tuya. Aislar al individuo, hacerle culpable de todo, eliminar todos los factores contextuales y desactivar el colectivo hacen del mundo un campo donde el capitalismo pueda pastar a sus anchas. Mr. Wonderful ha ganado. ¿Qué nos queda ahora? Con fuertes dosis de comedia y pequeños guiños de drama, Dopaland es sobre todo una inteligente crítica social. El personaje interpretado por Anna Castells lanza mensajes llenos de […]

“La Sort” és una peça de teatre documental en primera persona. Els dos intèrprets, parella en la vida real, expliquen el seu procés d’adopció que finalment acaba en la constitució d’una família interracial. El principal objectiu de l’obra és posar en escena aquesta realitat sovint estigmatitzada, trencant el tabú sobre l’adopció i mostrant la bellesa de crear una família que transcendeixi els llaços de sang. Poques vegades es parla de paternitat i menys encara de paternitat adoptiva. Igual que les criatures necessiten referents que vagin més enllà de Peppa Pig, els pares adoptius també necessiten referents que vagin més enllà dels Simpson; representacions de famílies diverses on poder veure’s reflectits. I això és justament el que fa aquesta obra, fixar […]

Dos reconeguts intèrprets del teatre català es reuneixen per reflexionar sobre la vellesa mentre comparteixen anècdotes de la seva carrera i expliquen el procés de creació d’aquesta obra. Mont Plans, cansada de la seva faceta còmica, i Oriol Genís, cansat de les excentricitats del teatre contemporani, es reuneixen en un escenari vestit únicament amb dues cadires per a despullar els seus anhels i desitjos davant el públic. El seu objectiu era crear una peça profunda que parlés de l’envelliment, però asseguren que no ha estat gens fàcil… qui vol escoltar els vells avui dia? Genís es queixa que al teatre ja no li interessa la còpia, sinó que busca l’original, quan això és precisament el que estan fent ells; explicar-nos […]

Aquest musical de Pretty Woman és l’adaptació teatral de la pel·lícula de 1990. Una Ventafocs neoliberal en clau de comèdia romàntica que retrata a la perfecció l’època en que va ser escrita. Però avui dia, més de trenta anys després, la història ha quedat obsoleta i no pot lliurar-se del tuf masclista que l’acompanya, per molt que ho intentin amb alguna rèplica o cançó. Al cap i a la fi, la història és la que és, i aquesta versió és totalment fidel a ella. El muntatge musical, però, funciona com un tir i és un regal per als amants del gènere. D’una banda, compta amb una preciosa i molt flexible escenografia que muta constantment fent un recorregut per les mítiques localitzacions de la […]