Markos Goikolea

Aquesta obra documental de Jordi Casanovas retrata el mediàtic cas de La Manada que fa pocs anys va posar sobre la taula el tema del consentiment sexual a Espanya, generant un abans i un després en el marc jurídic del país i un cru retrat de la nostra societat patriarcal. Com ja va fer l’autor amb “Ruz-Barcenas”, obra escrita a partir de la confessió de l’extresorer del PP, Casanovas torna al teatre verbatim i parteix de les declaracions de la denunciant, els acusats, jutges, advocats i fiscals per a teixir un text a partir de fragments reals sense una paraula de ficció. Així, crea un cru document que mostra la violència del succés en la seva forma més descarnada. L’únic posicionament […]

Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig funciona com una proposta de teatre documental capaç de visibilitzar una realitat, no sols desconeguda, sinó completament absent en la història del teatre: la realitat de les persones intersex. Aquesta obra escrita i dirigida a quatre mans per Raquel Loscos i Víctor Ramírez funciona com un engranatge sòlid i atractiu gràcies a dos dels seus atractius principals. D’una banda, s’intenta fugir d’un format documental que travessi de manera homogènia tota l’obra, per a apostar, en canvi, per una mescla de gèneres que van des del freak show humorístic a l’atmosfèrica instal·lació artística. Per l’altre, l’oportunitat de comptar amb una actriu intersex en escena, la brillant Laura Vila Kremer, capaç de fer-nos deixar […]

Emma Vilarasau deixa de banda el registre més dramàtic al qual ens té acostumats per a llançar-se de ple al Stand Up Comedy en aquesta comèdia dramàtica d’autoficció. El seu personatge és una còmica a l’estil de Joan Rivers – els que hagin vist la sèrie Hacks podran sentir-se identificats amb el seu univers – que durant les dues hores que dura l’obra alterna la seva faceta més pública a l’escenari amb la seva vida més privada a casa. Segons avança la història, els límits entre aquests mons es van difuminant, igual que ho farà el límit entre realitat i ficció, amb un preciós monòleg final on l’actriu es treu la màscara i presumeix de la seva gran empatia amb els espectadors confessant-se des […]

Carme Portaceli torna a la literatura com a font narrativa per a adaptar les seves històries a l’escena, com ja va fer amb Mrs. Dallowey o La casa de los espíritus; aquesta vegada també ho fa amb l’ajuda dramatúrgica d’Ana María Ricart, responsable de signar l’adaptació. El resultat són quatre hores d’obra (amb entreacte inclòs) ben estructurada i capaç de mantenir el ritme i l’interès, encara que hi hagi alguna escena que resulti una mica redundant o excessivament literària. La novel·la d’Almudena Grandes és un retrat de la grisa Espanya de la postguerra que intercala personatges reals i ficticis. L’eugenèsia o l’intent de modificar als altres perquè compleixin amb els nostres mandats i expectatives és transversal a la trama: Una […]

Austràlia és una divertida comèdia dramàtica sobre la família, els vincles, la descendència, les expectatives… L’obra està estructurada en forma de diari en el qual assistim a les vacances de tres germanes des de la seva arribada a Austràlia fins al seu retorn, vacances on una d’elles tracta de donar un òvul a una altra. Israel Solà, conegut per ser el director de La Calòrica, s’estrena també com a dramaturg amb aquesta història basada en fets reals. L’espai escenogràfic minimalista a base de fons d’estudi fotogràfic, les transicions entre escenes a base de flaixos i la presència d’una càmera de fotos en escena són un encertat apunt de direcció per a convertir aquesta obra en un autèntic àlbum de fotos […]