Lluís Mayench Pierre

És una d’aquelles obres que desitjaria que m’agradés. Està feta amb cura i paciència. Fa emergir imatges segrestades de l’imaginari col·lectiu. La poètica de la 3a edat converteix qualsevol anhel en aventura i qualsevol acció en proesa. El treball físic (cos i veu) dels actors és magistral. I l’escenografia és un treball de síntesi acotat i efectiu. Quatre gàbies que es resignifiquen minut a minut i l’espai sonor, que omple certes transicions, fa de contrast a la grisor cromàtica de l’obra. Però la veritat és que no em va acabar de convèncer. M’era tan fàcil d’entrar-hi com de sortir-hi. El sentit de l’humor que salpebra tota la peça no m’ajudava gaire a concentrar-me amb l’escena visual proposada (tot i que […]

L’ús d’un llenguatge plàstic potent, treballat i, en certs moments, impactant és la cola que enganxa la peça i que millor connecta amb nosaltres. És un quadre en moviment, una mena de dansa lisèrgica i silenciosa que ens condueix entre els impulsos més amagats de la nostra consciència/societat (sexe, violència, luxe…) La narrativitat és substituïda pel diàleg corporal entre els tres personatges (sobretot les dues noies que fan un treball excel·lent) i per la mirada que ens proposa l’actor/director/dramaturg a partir de dues càmeres que manipula en directe i que veiem projectades en les dues parets que conformen l’escenografia. (com una mena de Blue Movie de Warhol) A banda de l’abús d’alcohol, drogues, sexualitat, violència (leitmotiv de l’obra) també hi ha […]

La paraula és el mar (o millor dit l’aeroport) per on navega aquesta obra. L’autor ha edificat una estructura dialogada amb múltiples capes que l’espectador va descobrint a mesura que la peça avança. Els dos actors esgrimeixen les rèpliques amb habilitat i les defenses i els atacs viatgen a gran velocitat i precisió. Els actors i la direcció d’aquests és un dels punts forts de l’obra. Les pauses ben col·locades, la relació proxèmica i l’ús dels pocs elements que hi ha a l’espai afegeixen un munt de matisos que enriqueixen un text que es nota ben treballat El tema de l’obra és molt actual i les reflexions són interessants però sovint es perd en la semàntica i no acaba d’arribar […]

Hi ha nits que ho canvien tot. La vida tranquil·la d’una família diferent. La vida tranquil·la d’un poble diferent. De sobte apareixen dos bàndols i tothom té clar en quin està i què ha de fer per salvar-se. Tothom menys Helver. Per a ell tot és com un joc. (recorda, en certa manera, a la vita è bella). El personatge femení, ple de contradiccions i conscient de tot el que està succeint intentarà evitar que el terror es filtri dins de casa. Helverova nóc ens fa reviure els episodis més foscos de la història des d’una òptica diferent. Un filtre que els exposa de manera encara més crua. Els dos actors fan un treball excel·lent i , juntament amb el […]

Els Dara Teatre han demostrat ser una companyia molt intel·ligent. Han aixecat el cap, han mirat al seu voltant i ens ho tornen en forma d’una comèdia molt original. I quan dic original no em refereixo a innovadora o trencadora sinó a tornar a l’origen: disseccionar la societat, trobar-ne els defectes i posar-nos-els davant del nas. El tema de l’obra ja us el podeu imaginar: les relacions humanes i les xarxes de comunicació. (algú, de manera força encertada, ha dit que és com un episodi de Black Mirror en clau de comèdia) I ja que han aixecat el cap, jo els hi demano que no el baixin. Primer de tot, perquè poden estar orgullosos de tenir entre mans una obra […]