Jordi Iglesias

Encara no coneixeu la companyia Parking Shakespeare? Doncs acosteu-vos a la Fundació Palo Alto per descobrir l’essència d’aquesta companyia que actua lluny dels teatres i podreu veure una gran versió d’un clàssic alemany, Woyzeck. L’obra se’ns presenta actualitzada i amb una escenografia austera marca de la casa. Les interpretacions excel·lents. A destacar el meravellós Franz Woyzeck que ens regala Carles Gilabert i les escenes corals per representar les veus que el protagonista sent en el seu cap. Deixeu-vos atrapar per la bogeria d’aquest personatge marginat i menystingut quan no utilitzat, afogat per la pressió d’un entorn que abraçava amb entusiasme els beneficis de la revolució industrial. Descobriu els motius pels quals aquest personatge va atrapar en el seu moment naturalistes i […]

Feu-vos la pregunta: Com pot arribar una mare a la conclusió que el millor que li pot passar al seu fill recent nascut sigui la mort? Doncs si us acosteu a veure l’espectacle ho viureu i ho entendreu. Us farà mal, però ho entendreu. Els fets es presenten amb tota cruesa, que no fredor doncs en cap moment es deslliguen els fets i la raó dels sentiments i les emocions amb què són viscuts. I s’hi incouen algunes pinzellades d’humor que actuen com a vàlvula de seguretat d’aquesta olla a pressió en què Gemma Brió i Norbert Martínez han transformat l’Almeria Teatre aquests dies. Tota la posada en escena està pensada per amplificar les emocions, les contradiccions i les determinacions […]

…això és el que un espectador ha deixat anar avui en un moment donat de la funció. Us ho dic perquè li ha sortit de dins, d’on surten tots els riures que arrenca Toti Toronell, fent el per mi ha de fer tot bon pallasso per adults, parlar amb el nen que tenim dins nostre. I ho fa amb gestos, mirades, algun so, però sense paraules. Tot comença amb una mena de paradoxa, un pallasso que viu en un ambient totalment ruïnós surt a llençar la brossa. I així entrem en un món on per anar d’un punt a un altre sempre se segueix la línia més llarga, que resulta ser la més amena. Acompanyat de música en directe, que […]

Aquesta és una obra que narra com l’alzheimer entra a la vida d’una parella ja retirada. Però no és simplement una història sobre aquesta malaltia i el seu impacte en la memòria, sinó que es construeix al voltant de l’amor i de la tendresa. Sense paraules, en un total silenci només trencat per la música, les emocions d’aquesta família arriben directament a la platea gràcies a un treball gestual meticulós i ben plantejat. I és que es tracta d’això, d’emocions. És una història lamentablement quotidiana i que Kulunka Teatro tracta amb realisme i molta sensibilitat, sense que això els impedeixi introduir-hi un sa sentit de l’humor. El treball dels actors és realment bo i les màscares molt ben aconseguides. Qui més […]

Els espectadors barcelonins tenim una nova oportunitat de retrobar-nos amb la narrativa poètica d’Alessandro Baricco. Aquesta vegada es tracta de Novecento, un conte concebut per ser narrat en forma de monòleg i que ens arriba de la mà d’un Pep Jové que representa amb passió, credibilitat i bon ofici aquesta preciosa història. El text ens arriba embolcallat amb una escenografia molt ben trobada i una sala de dimensions reduïdes que contribueixen a crear un clima d’intimitat, ideal per assaborir-lo. Novecento explica la vida de Danny Boodmann T. D. Lemon Novecento, un pianista que va nèixer, va viure i va morir en un transatlàntic. Una història que encisa i meravella, fins al punt que per moments hom desitjaria que fos real […]