Iván F. Mula

Ja vam comprovar amb la recent adaptació teatral d’El policía de las ratas per part d’Àlex Rigola que les frases de l’escriptor Roberto Bolaño sonen de meravella a sobre d’un escenari. En aquest cas, ha estat Fèlix Pons qui ha dramatitzat un text del desaparegut escriptor xilè, en concret, el seu debut literari que va signar amb A.G. Porta: Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce. Com totes les translacions de la literatura al teatre, el resultat té moments de certa densitat. No obstant, la força de les paraules en boca dels dos protagonistes fa que el relat avanci amb una intensitat inexplicablement addictiva. Els més que solvents Nao Albet i Claudia Benito interpreten al català […]

Que en teatre no cal que se’ns expliqui una gran història amb una construcció narrativa clàssica, a aquestes alçades, és una cosa que ja està més que demostrada. No obstant, si no comptem amb una gran dramatúrgia, per contra, s’hauria de trobar una altra manera d’abordar al públic: per la via de l’entreteniment, de l’emoció o de la reflexió. Després d’un pròleg on es demana (amb certa arrogància) que obrim la ment perquè el que veurem no s’assembla a res que haguem vist abans, l’obra de Mai Rojas ens ofereix tres peces de mim corporal, independents entre elles, on s’aposta per l’esteticisme de la gestualitat i la poètica del moviment. La primera de totes, La leyenda del fauno és, amb […]

Moltes vegades al llarg dels segles s’ha assenyalat a genis de la filosofia com a bojos de personalitat excèntrica. En la majoria d’aquestes situacions, es tractava d’homes avançats al seu temps la societat dels quals no acceptava les seves idees revolucionàries. D’altres, malauradament, tot i la seva genialitat innegable, van ser intel·lectuals que van acabar traspassant el límits del seny per enfonsar-se, cada cop més, en les seves obsessions malaltisses. Propera a casos com el del deliri paranoic de Nietzsche o la demència senil de Kant, Ritter, Dene, Voss / Retorn tracta el drama vital de Ludwig Wittgenstein, pensador austríac, matemàtic i lingüista que va acabar els seus dies entrant i sortint d’un centre psiquiàtric. Escrita per Thomas Bernhard, l’obra […]

Deia Jerzy Grotowski que és impossible expressar-se mitjançant l’anarquia. Segons el mestre polonès, el veritable procés creatiu neix de la disciplina. La companyia Bojum Teatre, d’alguna manera fent honor a aquestes paraules, ha construït un univers gestual impecable, ric, perfectament executat, gairebé hipnòtic anomenat Masticació. El treball físic dels actors i les actrius és francament excepcional, així com la direcció de Montse Bonet que ha sabut coordinar una sèrie de petites propostes corporals aconseguint que tot sumi i que, del que es fa, no sobri res. L’obra ens trasllada a un cementiri on els morts per una nit reprenen la respiració, el moviment, la paraula i el desig, responent potser a la crida d’algun ritual ancestral. El text original de […]

Sembla ser que un tret característic de la nova onada de pel·lícules, sèries i obres de teatre en aquest principi de segle és la barreja de gèneres. Sobre els nostres escenaris hem pogut gaudir de textos signats per Javier Daulte o Jordi Galceran, per citar només dos exemples, on combinant diferents registres narratius s’obtenien nous camins que donaven aire fresc a les seves històries. D’entrada, Coaching aparenta tenir la intenció de ser un d’aquests productes mixtes que, amb els mecanismes adequats, donen molt bons resultats. A mig camí entre el thriller polític, la comèdia d’embolics, la sàtira social i la paròdia, la veritat és que l’espectacle acaba trobant la seva feblesa en el que hauria de ser el seu punt […]