Iván F. Mula

Aquells que se sentin decebuts després de veure La ratonera és que mai han llegit res d’Agatha Christie o bé, directament, no els agrada i, potser, no ho sabien. L’escriptora anglesa nascuda al 1890, va publicar gairebé 80 novel·les i desenes d’històries breus on repetia una vegada i una altra el mateix mecanisme fins arribar a convertir-lo en un veritable subgènere: el whodunit (Qui ho ha fet?). Plantejat com un joc, es tracta de presentar-nos un assassinat, una sèrie de personatges sospitosos i tot un seguit d’indicis que ens ajudaran a endevinar (o no) qui ha estat el culpable. Aquesta vessant de la ficció policíaca posa en primer terme l’enigma, per davant, fins i tot, de la coherència i la […]

La tercera onada va ser un experiment real que va dur a terme el professor d’història Ron Jones en un institut de secundària de California al 1967. L’objectiu era demostrar que les societats lliures i obertes també són susceptibles de caure en la temptació de moviments autoritaris i dictatorials. A diferència de les adaptacions literàries i cinematogràfiques que s’han fet anteriorment, Ignació García May i Marc Montserrat Drukker, autor i director de l’espectacle respectivament, han decidit mostrar els fets de la manera més fidel possible, sense necessitat d’assolir cap clímax tràgic ni derivar la trama cap al thriller, conscients de que la realitat en sí ja és prou esfereïdora. Recolzats sobre un magnífic planter de joves actors i actrius, l’obra […]

El realisme màgic és un moviment literari sorgit a mitjans del segle XX i caracteritzat per la introducció d’elements fantàstics dins d’una narrativa realista. La edad de la ciruela és una obra de teatre que beu directament d’aquest gènere més propi de novel·la que van popularitzar autors com Esquivel, Allende o García Márquez. Escrita pel dramaturg argentí Arístides Vargas, narra la història de les humils dones d’una família que, generació darrera generació, lluiten, cadascuna a la seva manera, per escapar de la repressió que suposa el rol femení en segons quines èpoques i estatus socials. El text conté una important càrrega poètica i algunes dosis d’humor però també molta amargor. Tota aquesta barreja de moments i emocions no són gens […]

Després de tant de temps de la seva desaparició i d’haver vist tantes versions de les seves obres, encara impressiona la capacitat que Lorca tenia de posar en paraules les emocions femenines silenciades per una societat opressora. Com Yerma o les filles de Bernarda Alba, Rosita és una dona malaguanyada que ha de patir les conseqüències d’enganyar-se ella mateix amb la il·lusió d’un ideal de vida que mai arribarà. En aquesta posada en escena de Joan Ollé, s’ha optat pel preciosisme estètic i la lluminositat en contrast amb la foscor de la història. Així, com si d’una flor es tractés, Doña Rosita la soltera es va marcint al llarg dels seus tres actes amb la seva protagonista i la seva […]

Que l’art imita a la vida és un concepte que s’ha tingut clar (discussions postmodernes apart) des dels temps d’Aristòtil. Ara bé, replicar el món que ens envolta no implica transcendir, ni anar més enllà del sol fet de reproduir-lo. Sovint trobem en obres de teatre (escrites o representades) un fals naturalisme on, suposadament, es dóna una visió realista sobre un tema i uns personatges, però ni la manera de parlar ni de comportar-se ens semblen reals, ni es capten els petits detalls que són el que, finalment, marquen la diferència. Cargols és l’exemple de com un treball interpretatiu pot arribar més enllà d’on acaba la mirada dels que contemplen el món sense parar-hi atenció. Tant Claudio Barni com Martí […]