Ivan Andrade

Destination Moon és un drama distòpic que vol parlar del model econòmic actual, de l’excés al que ens aboca el capitalisme, de la precarietat laboral, de la identitat de l’individu dins la societat de consum, de la dificultat de la cultura per sobreviure en aquest paradigma neoliberal i socioeconòmic, del canvi climàtic, del les relacions familiars, de la dependència respecte a aquells que ens estimem, de la petitesa de l’individu davant la grandesa de l’existència, de la felicitat, de la malaltia, de la mort… Això és només un breu extracte del programa/sinopsi que se’ns ofereix com a complement de l’obra. Una obra que vol abordar molts temes. Potser, segons la meva humil opinió, massa temes. Temes grans, complexes i profunds. […]

Chaska Mori és una dramaturga, directora i productora peruana que veu com la mort del seu pare desencadena tota una sèrie d’esdeveniments que la porten de retorn al seu país i la converteixen en protagonista del seu propi documental. La història comença amb un terreny que rep en herència, prop del mar, a Lima. Un petit terreny que la fa marxar d’Espanya per enfrontar-se a les clavegueres socials, judicials i polítiques del seu país. La peça de teatre documental ens explica el seu periple de més de quatre anys relacionant-se amb advocats, fiscals, policies i matons amb l’objectiu de recuperar el terreny heretat, que es troba okupat per un grup de delinqüents. Una aventura que la porta a descobrir la […]

Abans no s’apaguin els llums, l’atmosfera que respira el públic assistent a la Sala Teatro Laboratorio ja fa presagiar que alguna cosa important està a punt de tenir lloc. La d’ahir em va recordar moltes nits inoblidables de teatre a Buenos Aires. Una sala petita en un carreró desconegut, un parell d’elements escenogràfics mínims, quatre focus, una platea amb trenta, quaranta cadires i un parell d’actors amb molta consciència del que van a fer. Un text contemporani, cosit amb pedaços de dramatúrgia, literatura, improvisacions i anècdotes quotidianes. Atenció, molta atenció. Intenció i energia. Amor per les paraules, pel gest, per la cultura i per les histories. El treball que ens ofereixen l’Ángela Palacios i el Carlos Martín-Peñasco —que, a més […]

L’origen de la marató es remunta a l’any 490 a. C. i es situa a l’antiga Grècia. Filípedes, explica la història, fou un lleial soldat que va recórrer la distància que separava les ciutats de Marató i Atenes per anunciar la victòria dels seus sobre l’exèrcit persa. Com passa sovint en aquests casos, els historiadors situen bastants interrogants sobre aquesta narrativa. Com acostuma a passar, també, la realitat acaba sent encara més èpica. Semblaria, doncs, que l’obedient soldat no va fer aquest trajecte per anunciar una victòria, sinó per demanar reforços perquè la batalla no anava bé. Tampoc no el va córrer, sinó que el va fer a peu; un fet que no empetiteix la gesta, perquè tampoc no va […]

Les criatures abissals són aquelles que viuen en el més profund de mars i oceans. Més enllà dels 4.000 metres de profunditat. On la llum no arriba i, per tant, l’ambient és fred, inhòspit. Tanmateix, els éssers que habiten aquestes latituds, en una lliçó magistral d’adaptació, han desenvolupat propietats increïbles com la bioluminescència. Aquest sembla l’objectiu del Col·lectiu Abissal: posar llum allà on hi ha foscor. Il·luminar alguns passatges de la vida, de la infància amb l’objectiu de protegir els éssers més vulnerables i fràgils. Criatures abissals és una composició d’escenes amb temàtiques recurrents que no acaben de soscavar una història o arc narratiu: la infància n’és una i principal, però també l’èxode a través del Mediterrani, la violència, el […]