Francesc Esteve i Tomàs

Segons ens comenten, el zaquizamí és aquell racó ple d’andròmines on van a parar els trastos vells i aquests tenen vida quan la llum s’apaga i es deixen sols. Un espectacle sense paraules on el moviment desprén tota la imaginació necessària. Ens trobem en les golfes d’una casa a la Sala Tallers del TNC. Quan s’apaga la llum, tots els objectes prenen vida i apareixen dels armaris, dels baguls o de les capses. Un espectacle infantil on la dansa i la música agafen el relleu. I no deixem de costat l’efectivitat de la llum i l’escenografia. De l’obra em quedo amb dos moments que m’han fascinat (i s’ha de dir que al nen que tenia al costat li ha passat […]

Primer vaig tenir la sort de poder veure un pasi per molts poc d’aquesta funció. I ahir ja vam poder veure l’estrena al Maldà. Un espectacle que ens parla d’Andrés Villarrosa, un músic una mica tronat que va existir i que recuperem per les nits golfes del cap de setmana. Amb un magnífic Oriol Genís i un alter-ego Andrés Villarrosa. Inicialment la funció comença amb retard, força retard ja que l’Andrés no ha arribat i encara no sabem si podrà assistir, segons sembla aquest Andrés Villarrosa és un personatge una mica extravagant. I no és la primera vegada que ho ha fet. Amb això, tenim a l’Oriol (el pobre ha fet tot el possible tenir un bolo de l’Andrés al […]

La companyia Menú Teatral presenta Alícia, un espectacle amb dramatúrgia de Pablo Ley a partir d’Alícia al país de les meravelles i Alícia a través del mirall de Lewis Carroll. Amb un inici que descol·loca en un primer instant, t’adones a l’instant que no tenim una obra com hem vist fins ara. Cada actor no realitza un únic personatge, i és normal veure multiplicitat de personatges amb una companyia de pocs integrants. Podem veurem a tots els actors de la Cia Menú Teatral interpretant el personatge de l’Alícia. Tots els actors van interpretant a tots els personatges i on podem veure en aquest detall tot un encert quan podem veure el somrient Gat Cheshire. És la màgia d’aquesta obra i […]

Sembla difícil veure el teatre ple i totalment entregat a l’obra quan a l’exterior el Barça es juga un partit més que important. Però La Calòrica tenía tot un equip guanyador. Tot comença amb un ERO, un fet molt més comú del que ens podem trobar en aquests moments. A partir d’aquesta premisa, ens expliquen la història de 4 companys de feina que veuen perillar la seva feina per culpa d’un ERO. Llavors decideixen deixar-ho tot i muntar la seva propia empresa. Amb una finalitat social, poder canviar el món. Però a vegades no és tan fàcil i som més mateialistes. A partir d’aquesta premissa, en Joan Yago ens construeix una comèdia que de mica en mica es va transformant. […]

Si l’anterior obra que vaig veure de Lorca no em va agradar gens, aquest cop la proposta que ens ofereixen aquesta jove companyia és acollonant. Ja ho van demostrar en l’anterior proposta de Romeu i Julieta. Deixeu que els joves s’apropin a Lorca, això és el primer que he pensat al sortir de l’estrena de Yerma. I la millor forma per apropar els joves a Lorca, és que siguin ells mateixos els que ens ofereixin una visió que els hi agradi (i a la vegada, ens agradi a tots). Amb una acurada escenografia que ens transmet el pas del temps i l’estat de la protagonista, amb les diferents transicions d’un element molt proper de la terra. Amb la sorra per apropar-nos […]