Francesc Esteve i Tomàs

Dia d’estrena al Teatre Romea, dilluns ple de gom a gom espectant de veure l’obra de Claudio Tolcachir traduida al català. La revisió d’aquesta obra que ha estat tot un èxit al món, sembla necessària. Possiblement la traducció de la mateixa treu una mica la part emocionant del teatre argentí, la força dels seus actors i de la seva empemta. Però amb tot, els seus elements tenen un engranatge perfecte i fa que tot funcioni correctament. L’obra és un remolí d’emocions que ens engoleix des de l’inici de l’obra. Baralles, brega amb moments familiars que ens mantenen alerta en tot moment. Una obra coral on veiem la natularitat (possiblement en català perd la part més punyent que es podria veure en la versió […]

La pregunta inicial podria ser crucial per veure si et pot agradar l’obra o no. I depenent d’aixó, la visió que tens al final de l’obra et pot arribar a influir. Amb la Familia Addams em passa el mateix que amb Star Teck o Star Wars. Hi ha una divisió entre les dues grans families dels 60. Ets de la Familia Addams (The Addams Family) o de la Familia Monster (The Munsters)? “La familia Addams” és idònia pels amants de les pel·lícules que vam veure fa unes dècades. És un estil semblant i segons com mirem amb una estructura i història semblant. Això si, amb una perdúa important del seu encant inicial (al menys per a mi). Vaig anar i […]

Aquest cop a l’últim moment per anar al Teatre Tantarantana i veure una de les propostes guanyadores del cicle de creació escènica DespertaLab 2018. DespertaLab 2018 aposta per donar visibilitat a joves creadors (locals o a nivell internacional), i tant que ha donat visibilitat en aquesta proposta. És una obra escrita i dirigida per Roer Torns, en un encreuament d’històries connectades entre elles amb un nexe en comú, les xarxes socials. A partir d’uns textos que han creat directament els actors, s’ha creat aquest muntatge en un espai que ens sembla una mena de pantalla de mòbil. On tot el que succeeix és per cridar l’atenció dels que estem a les butaques. El contacte que els joves realitzan amb la societat és a través […]

Aquest dissabte (20 d’octubre) vaig assistir a una de les cites de “De Pell Sensible” d’aquesta tardor a Igualada.. Aquest cop hem anat a Cal Granotes per veure aquest recital poètic “Maleïdes les guerres (i aquell qui les va fer)”. El lloc ideal, una construcció industrial d’Igualada al REC on a partir de dels tanins de fustes, fruites i fulles adobaven les pells. I com en l’espai escollit, a partir de textos, caçons i música en directe ens han remullat la pell, ens han estovat el cor i ens han reparat part de la història oblidada. És un espectacle on es reivindique l’arsenal que tenim més a prop, les paraules, la música, la poesia, la melodia, les notes, la creativitat, el […]

Aquest cop amb una mica de retard he anat a veure “Blues” a la Sala Beckett, un text de Sergi Pompermayer dirigit per Norbert Martínez. Aquest text forma part del cicle “Terrors de la ciutat. Escenaris de conflicte i por” organitzat per la Sala Beckett. I aquest cop aquest text parla d’un escenerari en conflicte, la família. I com a petit Mcguffin tenim un atemptat terrorista que s’utilitza al final per desenllaç de l’obra. Amb un inici possiblement una mica lent, ens presenten els quatre protagonistes (i un cinquè que no veiem) necessari per poder-nos explicar la seva propia visió de la realitat i poder compendre el que realitzant en el àmbit familiar (i professional). A partir d’aquí, ja tenim […]