David Elfa Novoa

Els dinars familiars en dates assenyalades han estat una font d’inspiració indiscutible per a la ficció, mostrant els diferents conflictes personals que esclaten al reunir-se amb els parents i que s’acaben convertint en grupals. En aquesta ocasió, la data i la celebració és l’Acció de Gràcies americà i l’obra que el reflecteix és una de les recents multipremiades als Tony, tot i que la versió que podem veure no és la mateixa que es va fer als Estats Units. En general, es tracta d’un text ben portat en el que prima l’atenció als personatges i a les seves interaccions per sobre del plantejament d’un conflicte que ho faci esclatar tot. En aquest sentit, els diferents problemes que porten els personatges […]

Quan es va anunciar aquesta obra, les meves expectatives es van disparar, ja que tot feia indicar que seria una de les propostes més importants de la temporada estival. Un cop vista, considero que la combinació de l’autor de Translations o Dansa d’agost amb una bona directora i un llarg repartiment de grans noms no ha estat suficient per complir-les, almenys en el meu cas. En aquest sentit, la representació m’ha semblat insatisfactòria, en la que crec que no s’ha acabat de trobar el to adequat, resultant aquesta feixuga i poc atractiva per a l’espectador. Així, costa entrar dins d’ella i aquesta manca de connexió fa que no acabi d’interessar allò que s’està explicant, que a priori ho és. De fet, […]

Tot i no ser un gran conegut a casa mostra, Václav Havel va ser un dramaturg i escriptor txec que va arribar a ser el president del seu país durant tretze anys. Obertament, va lluitar contra la repressió i a favor dels drets humans, cosa que va saber transmetre amb intel·ligència en les seves obres, sent perseguit per les seves idees. De fet, les dues peces que es presenten en programa doble i que comparteixen personatge són un clar reflex d’això. En aquest sentit, l’autor utilitza l’humor absurd per reflectir a través de situacions aparentment simples les relacions amb el poder, l’statu quo o el règim, transmetent-ho entre línees. De fet, tot i haver passat 40 anys, l’obra resulta ben […]

Les Antonietes han demostrat durant la seva trajectòria que saben com adaptar i posar en escena els grans clàssics. En aquesta ocasió, tornen al dramaturg anglès amb la particularitat de tenir només tres personatges en escena d’una de les seves peces més destacades, tot plantejant amb molta habilitat el text original i transmetent la seva essència alhora que es crea una obra amb personalitat pròpia. De fet, l’obra no es limita a sintetitzar l’original, sinó que l’adapta i aconsegueix que els temes presentats siguin més directes i que ens toquin encara més de prop en els nostres dies. La posada en escena és un altre dels punts forts de l’espectacle, en la que Oriol Tarrasón sap jugar i fusionar diferents elements que […]

La veritat és que, abans d’anar a veure aquesta obra, tenia les expectatives molt altes. Tot el que havia sentit era altament positiu i el fet de guanyar més tard dos premis Butaca va fer encara més llarga la espera fins a la seva reestrena. Afortunadament, això no va jugar en la seva contra i vaig poder gaudir moltíssim al veure-la per la seva alta qualitat tant a nivell dramatúrgic com a nivell actoral i de direcció. Com dic, ens trobem davant d’un text totalment encertat, el qual conté una història suggerent ben desenvolupada i uns diàlegs tan propers com consistents. En aquest sentit, hi ha uns personatges ben perfilats que ajuden a deixar fluir la història, resultant aquesta molt […]