Carles Armengol Gili

Aquesta obra de Donald Margulies va rebre el Premi Pulitzer l’any 2000, i encara que hagin passat uns quants anys i la peça tracti d’un tema tan “trillat” com les relacions de parella i les infidelitats, val a dir que es tracta d’un text que va al moll de l’os de la qüestió i deixa anar reflexions força interessants. L’obra ha estat molt representada des d’aquell moment (fins i tot hi ha un telefilm protagonitzat per Andie MacDowell, Dennis Quaid, Greg Kinnear i Toni Collette), i ara ens arriba de la mà d’una companyia andalusa i un director argentí. El cert és que la barreja funciona, i l’empremta de Daniel Veronese queda clara des del primer segon. L’omnipresència dels actors a […]

Crec que és la primera vegada que coincideixen a la cartellera barcelonina dos espectacles basats en programes de TV3: el que ara ens ocupa i l’APM. Potser és casualitat, però val a dir que la productora Minoria Absoluta ja ha fet altres incursions teatrals, i algunes de gran èxit. Aquest cop -igual que ja van fer amb La família irreal– s’han envoltat de gent de teatre, que aporta professionalitat i bones idees però sense alterar l’estil inconfusible del programa. Si en l’altra ocasió es va comptar amb Dagoll Dagom, ara veiem que s’han involucrat en el projecte l’autor Jordi Galceran i el director i actor Xavier Ricart. L’espectacle comença com una comèdia de situació, amb números musicals sorgits del no res, i […]

Ja falten només un parell de setmanes perquè el gran èxit de les últimes temporades s’acomiadi dels escenaris, tot i que no crec que aquesta sigui la última vegada que puguem gaudir del text de Galceran a Barcelona. No sé si serà al mateix teatre ni amb els mateixos actors, però sé que una fórmula tan efectiva com aquesta encara es pot exprimir una mica més. És possible, fins i tot, que algun dia torni Jordi Bosch, substituït actualment per un Pere Ponce que tira d’ofici i de tècniques còmiques de llibre. I és que tot i resultar un bon producte, El crèdit és una obra basada en fórmules segures, que s’han provat anteriorment -a El mètode Gronholm, sense anar més […]

Un dels primers llibres que em van regalar en català va ser Invasió subtil i altres contes, que de seguida em robaria el cor pel llenguatge planer, màgic i deliciosament irònic que Calders va utilitzar en tota la seva obra. Precisament d’aquest llibre -i també de Cròniques de la veritat oculta, Tot s’aprofita o L’honor a la deriva– l’actriu Imma Colomer n’extreu disset contes. I ho fa, com no podia ser d’altra manera, amb senzillesa, subtilitat i un gran respecte. Només d’aquesta manera et pots encarar a un dels millors autors de la nostra llengua, que va elevar la simplicitat a cotes sublims i llargament estudiades. L’espectacle o recital només necessita d’una cadira, uns faristols i una acordionista (Dioni Chico), que tant […]

La supervivència de les lluernes és la primera obra de la temporada dins de l’Off Side que organitza el Teatre Romea, un projecte en el que hi tenen cabuda noves companyies que aportin propostes fora de l’escenari. L’any passat hi van tenir lloc Sé de un lugar o La nit just abans dels boscos, i ara li toca el torn a aquesta inclassificable peça de la companyia LAminimAL. Una peça que ens trasllada al cap d’any de 1975 per recordar l’inici de la Transició Democràtica Espanyola i traçar paral·lelismes amb la realitat actual. Un punt de partida prometedor que de seguida es veu llastrat per un text -o més ben dit, per un conjunt de textos- que esdevé inintel·ligible i […]