Betty Enguix Silvestre

Ens trobem amb un escenari pràcticament buit, amb uns objectes ( i un vestuari) que es jugaran tot el temps per situar-nos en diferents atmosferes, diferents temps i diferents continents, alimentant el nostre imaginari. En escena 1 actriu, dues dones i l’aparició puntual d’algunes de les persones que les envolten. Paral·lelisme entre dues històries separades per una gran distancia tant espacial com temporal, i tan pròximes al mateix temps.   Els nexes comuns entre aquestes dues vides, les metàfores i tot el que ocorre i al que es fa referència, està perfectament lligat a través d’un guió fantàstic, enginyós i dinàmic, que l’actriu ha interioritzat, sentim que ha fet completament seues les paraules. A més ens arriba clarament tota la […]

Everybody needs a hat…on ens pot portar un barret? Espai Dual continua triomfant amb un espectacle que ja gira des de fa molt de temps i segueix esgotant entrades. La presentació ja ens posa en situació. Toca apagar els caps pensants i gaudir. De fet, no podem fer altra cosa, ja que des del minut u ens atrapen amb una proposta tan curiosa com divertida. Un ESPECTACLE a molts nivells, amb molta diversitat tan ben entrellaçada que crea una unitat molt rica. Tots els llenguatges cobren força gràcies a la combinació amb els altres: un gest pot dir molt, però quan s’acompanya en el moment precís de la manera precisa d’un so, cobra una altra dimensió. I així tot el […]

En la vida ens creuem amb altres vides, amb les que recorrem un tram de camí. De vegades més llarg, de vegades més curt, potser intermitent…modalitats trobem totes les que volguem! I amb aquesta diversitat de modalitats juga la història.   Esmorza amb mi. Que pot implicar un acte, a priori tan innocent? Si decidim que ens quedem, potser també estem dient que si a d’altres qüestions implícites. Correm un gran risc: establir un altre tipus de comunicació amb l’altra persona, conèixer-la i deixar-se conèixer, vincular-se en més profunditat…massa perillós! Tot un drama per a persones que ja han perdut la ingenuïtat, quan han sentit el dolor del desamor i s’han creat una barrera hermètica al voltant per evitar el […]

Ens trobem davant d’una creació fruit de la trobada entre dos grups dinàmics, agosarats i potents: col·lectiu VVAA i íntims produccions.   Entrem a un espai obscur i inquietant, indefinit, on perdem la noció del temps i d’on som. És com si estiguéssim a una realitat paral·lela. Sona un cant…un cant que també contribueix  crear aquesta enigmàtica atmosfera. I veiem uns personatges misteriosos situats entre nosaltres, els visitants d’aquest racó apartat de l’exterior.  El cant deixa espai a les paraules, i amb aquestes neix l’aproximació a aquests éssers que semblaven tan estranys, però que finalment, són com nosaltres. Artistes, això si. Ens trobem a…a la cova, diríem, d’un grup d’artistes! Un…dos…tres! Comença el ritme! Tinc la sensació d’estar a una […]

Entrem al saló d’una casa. Entrem talment al saló d’una casa en guerra. Des de l’inici, sentim que som a una casa on no queda pràcticament res, on el buit que ha deixat tot el que hi havia està sent ocupat per la pols… el gris… i el fred, sobretot el fred, un fred que ens travessa fins als ossos. Ràpidament ens podem posar en la pell dels personatges: què no faríem per un minut de caliu quan sentim aquest fred insuportable, i no tenim més abric, ni aigua calenta, ni cap lloc on refugiar-nos? Hi ha un moment en que es torna molt difícil mantenir el seny, entra amb força l’instint de supervivència. No importa com d’intel·lectuals i racionals […]