Aleix Bonet-Ragel

Per aquells que no vau ser Lucky Lukes quan van sortir a la venda les entrades de “Bodas de sangre” que sapigueu que ho podeu tornar a intentar per les funcions de setembre. Merescudíssimes 5 rondes d’aplaudiments a la sala per aquesta companyia que va fer saltar les llàgrimes d’alguns dels espectadors. Una proposta emotiva que toca tots els temes d’una gran tragèdia clàssica. Els actors, acostumats a la proximitat dels diàlegs, canvien de registre i interaccionen entre ells a metres de distància, per tal que l’atrevida distribució de grades se senti implicada a l’escena. Oriol Broggi, el director, s’ha permès el luxe d’introduir un gran element de màrqueting que fa impressionar; el Juguetón, el cavall de Leonardo. Segurament es […]

És el cas de “El preu”. Una magnífica actuació dels 4 protagonistes, carismàtics a més no poder, que encarnen uns personatges d’un text que li manca rapidesa. En la meva opinió, el que succeeix durant una hora i tres quarts (sense entreacte) podria representar-se en 20 minuts. L’obra d’Arthur Miller fa pensar a l’espectador sobre què té més importància: si el poder econòmic o l’honor personal. Tot això maquillat amb l’excusa d’una taxació d’uns mobles vells que faran de dinamita per descobrir la vida real dels dos germans. Destacar, també, el sublim i subtil joc de llums que acompanya l’escena. Les propostes acceptables, però no excel·lents, dels teatres comercials obren debat sobre el valor que li donem al teatre. Tot i així […]

Partint de la base que aquest homenatge es va representar al Caixaforum, es pot dir que és una experiència culturo-sensorial on el públic camina amb els mateixos actors per la sala i s’endinsa en l’esperat univers lorquià. Una proposta atrevida i diferent del teatre tradicional, tant que pots trobar a faltar el moment dels aplaudiments; aquell agraïment a les persones que homenatgen a una figura tan important per la cultura espanyola com va ser Lorca. Amb una durada de 30 minuts, l’espectacle no necessita més per satisfer un públic perdut en l’alternativitat però alhora disposat a qualsevol repte. Si teniu mitja hora, aprofiteu!

Saps que tens 3 hores al davant però no saps què et pots trobar a la Sala 6 de La Caldera. En ella t’espera Sandra Gómez mostrant el seu ritme cardíac a través dels altaveus. A ritme del beat que marca la base de les cançons d’estil hip-hop, dance i techno, l’única protagonista de l’espectacle, balla sense parar encoratjant-se cada vegada més per buscar on són els límits del cos humà, la resistència física que podem arribar a assolir i la perseverança que necessitem per afrontar la vida sencera. Tot jugant amb l’espai, Sandra Gómez, es posa entre el públic per tal que notin les seves Heartbeat (pulsacions cardíaques) i com, a poc a poc, es van relaxant. En aquesta […]

Hi ha maneres i maneres de representar “Hamlet”, però la proposta de Pau Carrió atrapa fins a límits inesperats. Shakespeare ja pot estar content amb les representacions dels seus textos que s’estan fent actualment a Barcelona. Amb una escenografia força senzilla i acompanyats d’escàs atrezzo, Pol López i la resta flueixen sobre l’escenari. Crec que mai no havia vist ningú gaudint tant fent teatre com Pol López en moments d’extrema bogeria, qui sap si provocada o natural, amb una banda sonora lluny de l’època del clàssic. Quasi 3 hores amb entreacte que es van fer cinc minuts, potser per la interacció esporàdica dels actors amb el públic, o potser per la capacitat de representar un personatge clàssic sent conegut com a actor […]