Aleix Bonet-Ragel

L’any 2005 Nike va publicar un anunci a les televisions, als instants finals hi apareixia un jovenet Leo Messi fent allò que millor sap fer: tirar una falta i marcar-la, es girava a càmera i deia “Recuerda mi nombre, Leo Messi”. Guillem Estadella, com Leo Messi, es planta a l’escenari de l’íntim i familiar Llantiol i, sense cap mena de careta ni personatge impostat, s’obre i exposa diversos temes de l’actualitat des del seu punt de vista; fresc, divertit, trencador i original. En veure’l per primer cop pots pensar que ell ja ha passat l’edat de madurar i que ja li queda lluny, però tot el contrari, està en el procés. És per això que de forma intel·ligent arrenca els […]

La Roda Produccions ens ofereix un espectacle renovat basat en la famosa història del jove àrab Aladdin que somnia en casar-se amb la princesa Jazmine. Aquesta vegada ens l’expliquen des d’una vessant més contemporània, amb l’acció marcada en un grup de pop situat al cor d’aquest estil musical, els Estats Units. La història ens proposa un seguit de situacions en la que els seus protagonistes hauran de demostrar els valors que transmeten i la importància de prendre les decisions personals correctes. El fet que sigui un musical fa l’espectacle més amè i a la vegada ajuda a captar l’atenció dels assistents que queden absorts de la qualitat interpretativa i vocal de l’elenc. L’energia que transmeten els actors és d’un gran […]

Venir de Madrid a Barcelona només per veure Rent ha valgut la pena. És inevitable no emocionar-se amb aquest musical que va capgirar-ho tot en el seu moment, però que segueix mantenint els aires de revolució. Amb aquesta són tres les vegades que s’ha representat a Barcelona, en aquest cas el que podem veure sobre l’escenari del Teatre Condal és, pràcticament, Onyric. Tornem a viure una nova revolució de la vida bohèmia de la millor manera possible, creant i obrint les portes a nous espectadors que descobriran el que és Rent. El musical de Jonathan Larson accepta tantes poques versions contemporànies que les diferències entre anteriors muntatges només es poden valorar en aspectes tècnics com la llum, el so i […]

Tres llibretes són les teves úniques armes per sobreviure a un segrest. Menjar enllaunat i vigilància les 24 hores del dia. Aquestes són les condicions en què va viure Albert Vilalta el segrest per part del grup terrorista d’Al-Qaeda a finals del 2009 durant nou mesos. A partir d’aquests fets Carme Canet ha estat el nexe d’unió entre el cooperant Albert Vilalta, la cantant Laura Luceño i la coreògrafa Olga Lladó que posen sobre l’escenari un gran joc multidisciplinari amb música en directe, projeccions, interpretació i dansa. Les mirades que es fan entre les tres dones a l’escenari, la gran compenetració i la proximitat que transmeten juntes, demostra que l’espectacle s’ha configurat amb molta estima i amor entre la companyia. […]

L’hora blava podria ser qualsevol moment del nostre món, en aquest cas és el d’un espai sense localització i atemporal. Fet a destacar, ja que ajuda a l’espectador a no sentir-se influenciat pel context, a més, l’escenografia austera i discreta és la justa i necessària per fer imaginar als ulls dels espectadors la resta de l’estança per donar-li encara més un toc de personalització diferent i fer-la diferent. La companyia La Santa incorpora uns efectes de llum i so ideals per situar el moment de l’escena i ambientar millor el text.  El duet d’artistes t’acompanyen a viure tots els sentiments possibles; bogeria, esperança, amargura, amistat… Però la cosa no queda aquí, i és que a més, el text amaga un rerefons […]