Neus Mònico Fernández

Un dels millors espectacles d’aquesta temporada sense cap mena de dubte. L’obra ha estat un èxit absolut, de públic i crítica, des de la seva estrena el passat mes de novembre de 2020. A Barcelona la Sala Gran del TNC plena de gom a gom i amb totes les entrades exhaurides. No és d’estranyar, Juan Diego Botto, autor i protagonista d’aquesta obra, és garantia d’èxit. Ja ens ho va demostrar, juntament amb Sergio Peris‐Mencheta (director), a Un trozo invisible de este mundo, obra guanyadora de quatre Premis Max. Un d’ells al millor actor de teatre, al que Botto va dedicar “a todos los hombres que siguen esperando en las cunetas de nuestro país a que se haga justicia” Una noche […]

La història del tràfic d’esclaus amb la que es van enriquir grans famílies de la burgesia catalanes, de mica en mica, va sortint a la llum. A principis del segle XIX molts catalans van emigrar a les co­lònies espanyoles de Cuba, Puer­to Rico i Uruguai. Van aconseguir grans riqueses i van tornar a Catalunya per mostrar que la seva aventura americana havia estat tot un èxit. Es van construir cases luxoses i jardins exòtics. La majoria d’aquests municipis indians estan situats a la costa de Catalunya (Canet de Mar, Tossa de Mar, El Masnou, Vilassar de Mar, Sant Pol de Mar, Lloret de Mar, Blanes, Arenys de Mar…) tot i que també n’hi ha a l’interior, com a Sant Andreu […]

L’espectacle We són dues peces de dansa individuals però amb un lligam entre elles. Per un costat tenim Wiwbak, un sol interpretat pel coreògraf i ballarí valencià Kiko López i una segona peça Etéreas, interpretada per tres ballarines (Anna Asensio, Esther Calderón i Miriam Salvador) Wiwbak és una fusió entre teatre gestual, clown, dansa urbana i dansa contemporània. En aquesta peça descobrim a un personatge solitari, fràgil, vulnerable, que a través del joc descobreix la bellesa del seu jo interior. A través de la seva mirada descobrirem el nen que hi ha dins seu. Mitjançant la pantalla d’un llum, amb el que juga i experimenta, apareix el seu altre jo interior. Wiwbak és una peça que desperta tendresa. És un […]

Vaig decidir d’anar a veure aquest muntatge després d’assistir a l’acte programat per la Fundació Romea (La figura del maligne a Milton i Molière), on l’Andrés Lima i en Sergi Belbel explicaven les claus de la dramatúrgia de Molière i de l’obra poètica de Milton, i com la fascinació per la figura del Maligne en tots dos autors pot ser rellegida en clau actual. Va ser quan l’actriu Cristina Plazas va llegir i interpretar alguns fragments del Paraíso perdido de John Milton, en versió d’Helena Tornero que vaig decidir de no perdrem per res del món aquesta obra. La veritat ha estat tot un encert, Paraíso Perdido és un gran espectacle en tots els sentits. L’adaptació dramatúrgica de l’Helena Tornero, […]

Un home que parla amb si mateix, a nosaltres, a ningú A partir de Manyaga (relat fantàstic), un relat breu de Fiodor Dostoivski, publicat originalment dins el Diari d’un escriptor l’any 1876 sota el títol Krótkaia, un relat fantàstic, neix Orgull, un text fascinant amb un rere fons intimista i inquietant. En el procés de creació i adaptació teatral d’aquest muntatge, i partint de la traducció d’en Miquel Cabal, hi han treballat l’Oriol Broggi (direcció), l’Andreu Benito (idea original i interpretació) i en Ramon Vila (dramatúrgia) L’orgull és el tema principal i un dels principals conflictes (psicològics i existencials) que pateix el narrador (protagonista) d’aquesta història. L’orgull és la causa de moltes de les seves desgràcies, i també la causant […]