Miquel Gascon Baz

Ens va agradar molt la capacitat de síntesi per tractar el tema de la parella, a través de la relació entre dues parelles amigues…. i en poc més d’una hora, poder reflectir les característiques principals de les diverses relacions que es poden establir entre ells …. amistat, amor, tendresa, passió…. i que malauradament es poden transformar ràpidament en incomprensió i fins i tot en odi, quan apareix un conflicte en una de les parelles, molt sovint creat per una infidelitat. Podeu llegir la crónica aqui.

Interpretat tan sols per dues persones que manipulen un munt d’objectes d’aigua, com poden ser tubs, ampolles, però sobretot AIXETES de diferents mides i formes… més modernes o més antigues, sofisticades o senzilles, però totes elles transformades en personatges al voltant de Harpagon, l’usurer que pretén retenir l’aigua per ell sol, com si és tractes del seu tresor secret, fora de l’abast de la resta d’aixetes que l’envolten, encara que aquestes, siguin “descendents” seus. El mateix Miquel Gallardo acompanyat d’en Miquel Nevado, manipulen amb mestria aquestes aixetes, convertides en autèntics personatges de ficció. Podeu anar a la meva crónica.

En poc més d’una hora i tot veient diferents seqüencies d’un dinar de Nadal d’una família, a través del temps, ens explica la història d’aquesta familia, en un llarg període de 90 anys. És angoixant comprovar com és de curta la vida quan es veu des de fora, amb una perspectiva més accelerada, en el que únicament es relacionen els fets més característics de la vida d’un grup de persones, sota el sostre d’una mateixa llar. Els intèrprets, tots ells molt joves, treballen el seus múltiples papers de manera molt creïble, encara que moltes vegades han de representar edats molt més avançades a la pròpia, sense cap altre maquillatge que la seva interpretació i el mode de com ho retransmeten […]

Aquesta producció està molt treballada i el resultat és realment molt bo, especialment en la seva preciosista posada en escena, força espectacular en el que respecta a la seva escenografia, il·luminació, vestuari i so. Molt positiu la música en directe i també, l’estudi que s’ha realitzat amb el moviment d’actors, que cada vegada el sé valorar més, en una producció d’aquestes característiques. Pel que respecte a les interpretacions del fotiment d’actors, inqüestionable la seva gran qualitat; un treball coral a un nivell excel·lent, en el que destaquen les primeres figures que tots ja coneixem i dels que no faré esment per què crec que tots els coneixeu prou. L’única referència que voldria destacar és el treball de l’actor Pau Vinyals, […]

La Companyia Sala Atrium, ha tingut un gran encert en l’elecció d’un gran i colpidor text de la jove dramaturga Saphia Azzedin. Una proposta escènica arriscada i molt treballada utilitzant una forma de narració que no es veu gaire sovint…. un monòleg a dos veus. El tractament, del que sembla un diàleg entre les dues actrius, és en realitat un diàleg que la protagonista es fa amb ella mateixa, com si és tractes d’un desdoblament entre la persona física i la seva consciència. Ens va agradar molt aquesta mirada d’un sol personatge interpretat alternativament per dues actrius que a vegades fins i tot es corregeixen o incriminen. Si voleu llegir la resta de la crónica.