Com plantejar-se tenir un fill en un conext de crisi econòmica, inestabilitat política, canvi de valors i amb un canvi climàtic que amenaça apocalíptic?
Aquesta és la inquietud dels protagonistes de Pulmons, dos personatges “imperfectes però profundament humans”, víctimes de la por que assola la generació a la que els (ens) ha tocat pertànyer.
LA POR A PENDRE DECISIONS
Pau Roca i Marilia Samper comparteixen visceralitat i una mateixa manera d’entendre el teatre, i amb Pulmons han trobat just la història que volien explicar. Els hi va proposar en Toni Casares, director artístic de la Beckett, i no van poder rebutjar-la: “El text és una meravella, té molt de risc formal i a més pot interessar molta gent. Duncan Macmillan el concep com un repte i un regal pels actors.”, explicava Roca, que protagonitza l’espectacle juntament amb Carlota Olcina. Per a Toni Casares, Pulmons retrata “la generació de la por i la valentia, a partir del bloqueig d’una parella jove davant el sentiment de responsabilitat”. “Una generació amb tanta informació a l’abast” a qui, coneixedora de les possibles repercussions dels seus actes, “qualsevol decisió se li fa un abisme”.
És una història d’amor arquetípica a la que tothom s’hi pot sentir reflexat (“porque todo el mundo ha amado”, apuntava la directora), mancada d’artificis. La força interpretativa dels dos actors regnarà sobre l’escenari aconseguint fer riure i plorar a l’espectador, segons assegura Toni Casares. El sentit de l’humor tampoc hi faltarà, ja que és un dels trets característics de les produccions de Sixto Paz.
Equip artístic i tècnic de Sixto Paz a la presentació de l’espectacle
UNA MANERA D’ENTENDRE EL TEATRE
Sixto Paz arriba per segon cop a la Beckett per iniciar un camí d’il·lusions i esperances compartides. Sala i productora comparteixen el mateix gust pel teatre contemporani d’arrel anglesa, aquell que a partir d’històries concretes i reconeixibles reflexiona sobre els temps que ens ha tocat viure. També comparteixen una manera d’entendre la producció i la comunicació d’espectacles que porti el teatre més enllà dels escenaris, apropant-lo als seus espectadors i fent-los partícips de les produccions.
D’aquesta filosofia va sorgir la popular “taquilla inversa”, on el públic pagava el que volia o podia a la sortida, i els hi plantejava un debat: “quin és el preu del teatre?”. La iniciativa va ser tot un èxit: van apujar la mitjana de recaptació i es va estendre a altres teatres de la ciutat. Ara li donen una volta més, i presenten una versió evolucionada d’aquesta peculiar via de pagament.
Creuen en l’economia empàtica (oposada a l’economia de mercat), i per això volen ser absolutament transparents amb els seus espectadors. David Costa, productor executiu de Sixto Paz, raona que la gent posa un preu just a un espectacle en funció de la percepció de valor general, comparant-ho amb el que creu que costa i jutjant la seva situació personal. Per facilitar que la gent conegui la inversió real d’un espectacle escènic posaran a disposició de tothom els números de la producció i el seu model empresarial per a què tothom els pugui tafanejar i opinar.
Les experiències postfunció també guanyaran protagonisme amb un Trivial (un joc amb preguntes sobre l’obra) al vestíbul de la Beckett. Un al·licient per anar a fer una copa abans de l’espectacle és la iniciativa dels “10 minuts” del Bar de la Beckett, unes rondes d’improvització gratuïtes que faran actors i dramaturgs de l’Obrador entre les 19:30h i les 20:30h.
ARTICLE RELACIONAT: “Sixto Paz proposa repensar el teatre”.
Fantastica, simplement genial.
I aqui queda ben clar , que no fa falta un gran escenari per a poder fer una molt bona obra de teatre.
Moltes gràcies per poder gaudir d’obres com aquesta!!!
Felicitats a tot l’equip ;)