La Ratonera d’Agatha Christie arriba al Teatre Apolo

La Ratonera és un clàssic, un must, patrimoni cultural de la humanitat. Pensaràs que exagerem, però no. L’avalen els 62 anys d’èxit ininterromput a Londres.

UNA COMÈDIA POLICÍACA CARREGADA D’HUMOR I TRAGÈDIA

Agatha Christie és l’escriptora coronada Reina del Misteri. El proper 28 de febrer el Teatre Apolo acollirà el seu particular univers de personatges: aristòcrates decadents amb passats obscurs, criatures de l’època victoriana que han quedat atrapats en un espai d’on no poden sortir, on es produeix un fet dramàtic que fa aflorar la veritable personalitat de la gent. “L’espectacle mostra de manera lúdica el rerefons de les persones, i com actuem quan ens veiem atrapats. Agatha Christie sempre sap treure el millor i el pitjor de cada persona”.

Els temes que tracten les obres de l’escriptora anglesa son crus i dolorosos, però els tenyeix d’entreteniment. La guerra –l’espectacle s’ambienta en els anys 40, amb la Segona Guerra Mundial com a rerefons– i les misèries humanes sortiran a relluir en aquest espectacle amb aquell estil i humor contingut, irònic i distant tan tòpicament típicament britànic. “L’espectacle no es presenta com una comèdia i els actors no actuen com si fos una comèdia, però que succeeix bé podria ser-ho”, explicava el director, Victor Conde. “Tenen un mort i un assassí a la casa, i es permeten fer bromes sobre el menjar i parlar amb un cinisme que sembli que estiguin fent broma”.

UN ESPECTACLE FET PER A BARCELONA

La Ratonera va fer estada cinc anys a Madrid i tres intenses gires pel territori espanyol. A Barcelona volien fer-la a mida, per això no la van portar de gira. Aquesta producció compta amb nous actors, nova escenografia, però mateixos productors i director.
Tot i que els espectacles a la ciutat comtal no gaudeixen d’una llarga vida (exceptuant casos com “La extraña pareja”, del Joan Pera i Paco Morán), La Ratonera ha arribat per quedar-se, tandebò 62 anys més: “És una gran producció on s’hi ha fet una gran inversió, per això volem estar el màxim temps en cartell”, justificava el director Víctor Conde. L’elevat cost del muntatge  també explica perquè amb un director i un repartiment enterament català, l’espectacle es representa en castellà. “Abans un productor amb un 40% de la sala plena li sortien els números. Ara si no l’omples al 80% no pots pagar el que costa aixecar el teló”, explicava Conde, recordant que l’Apolo té gairebé 1.000 localitats. “A més, és un producte molt comercial i familiar, i ens agradaria convertir-lo en un referent turístic, com passa a Londres. Que la gent que viatgés a Barcelona vingués a veure La Ratonera”.
La ciutat comtal ja compta amb un gran públic aficionat a les històries macabres. Esdeveniments com la recent setmana BCNegra ho corroboren. Victor Conde reflexionava que aquesta estima per la novel·la negra probablement es deu als teatres de barri que, a partir de la postguerra, van incitar la gent a fer teatre. “Als ateneus es feien molts espectacles negres, com el Crimen Perfecto”.

L’espectacle es va presentar a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.

La posada en escena serà un reclam segur. L’escenografia i el vestuari han volgut conservar el món clàssic i romàntic d’Agatha Christie, però han incorporat recursos molt cinematogràfics (el director de l’espectacle prové del món del cinema), com una banda sonora composta a mida per Marc Álvarez.

NOMÉS LA POTS VEURE AL TEATRE

La Ratonera es va concebre com un relat de ràdio, que es va adaptar com a novel·la curta i posteriorment es va convertir en l’obra de teatre que coneixem. Mai se n’ha fet una adaptació cinematogràfica, doncs –segons ha explicat el director, gran coneixedor de l’obra i anècdotes de l’escriptora– Agatha Christie va vendre els drets cinematogràfics amb una clàusula que especificava que no es podria filmar en tant que s’estigués representant a un teatre. 62 anys més tard, La Ratonera segueix triomfant a Londres i en altres capitals mundials.

Els drets de l’espectacle també tenen història. La Christie els va entregar al seu nét com a regal pel seu novè aniversari, sense saber, evidentment, la transcendència que tindria aquesta obra. Mathew Prichard, l’afortunat descendent de l’escriptora, es va fer multimilionari.

JUGA A SER EL DETECTIU: Guanya 2 entrades dobles

Una de les claus de l’èxit de La Ratonera és que el públic és part activa de l’espectacle, intentant esbrinar quin de tots els personatges és l’assassí. “És molt divertit com l’espectador s’enganya a ell mateix i, tenint les pistes al davant durant tota la funció, juga a investigar i fer teories”, explicava el director, abans de confessar que li agrada sortir al pati de butaques durant l’entreacte per escoltar les acusacions del públic.

Si vols jugar a ser el detectiu de La Ratonera i resoldre el misteri de la mansió Monkswell, pots comprar les teves entrades a Teatre Barcelona o participar en el nostre concurs: pots guanyar dues entrades dobles per a la funció del dia 6/3 a les 21:00h!

Només has de respondre, deixant un comentari en aquest article, la següent pregunta:

• COM ES DIU EL PROPIETARI DELS DRETS D’AUTOR DE LA RATONERA?
  (La resposta està en la notícia que acabes de llegir :P)

Tens temps de concursar fins al DILLUNS 3 a les 20:00h. Els guanyadors s’escolliran de manera aleatòria (amb Random.org) entre tots els qui hagin respost correctament la pregunta. Els noms es publicaran en aquest mateix espai el dimarts 4, i els afortunats rebran un correu confirmant el premi.

I els guanyadors són…

1. Aurora Cintas
2. Mercè Halcon

Si no has tingut sort, pots reservar JA les teves entrades aquí, o estar atent als nous concursos i promocions de Teatre Barcelona:

La Ratonera

No hi ha noves dates confirmades

Més informació