El professor Bernhardi advertia d’un nazisme encara per arribar, “despullava els mecanismes de manipulació i adulteració ideològica controlats pel poder” –en paraules del director de l’obra i del TNC, Xavier Albertí– i proclamava aquell “Déu ha mort” de Nietzsche. Massa crítica per un sistema en fallida. Les autoritats de l’imperi austrohongarès no van permetre que l’obra d’Arthur Schnitzler s’estrenés a Viena el 1912 –ho faria a Berlín el mateix any– i durant anys va estar prohibida.
Ara, convertida en un clàssic, arriba per primer cop en català a la Sala Gran del TNC amb la traducció de Feliu Formosa, l’adaptació de Lluïsa Cunillé i un repartiment encapçalat per Lluís Homar, Manel Barceló, Pep Cruz, Joel Joan i Roger Casamajor.
L’obra arrenca amb l’arribada a l’hospital d’una noia en estat molt greu després d’un avortament clandestí. El professor Bernhardi (Lluís Homar) decideix pal·liar el dolor de la pacient amb uns fàrmacs euforitzants i nega la visita del capellà, qui evidenciaria que li queda poc temps de vida. Aquest fet desencadena un seguit de conseqüències que fan trontollar tots els estaments polítics i religiosos del país. “Bernhardi posa la lupa en un anàlisi profund de les institucions polítiques, periodístiques, judicials, culturals i econòmiques, en un camí ple de manipulacions que permeten analitzar la salubritat d’una societat que, tot i això, no presenta bons ni dolents –segueix Albertí–. Poques obres ens interpel·len tan intensament sobre els mecanismes que tenim per regenerar-nos com a societat”.
LA PASSIÓ BERNHARDI
Schnitzler parodia l’estructura de tragèdia clàssica i, fins i tot, parafraseja amb ironia el relat religiós de la purificació col·lectiva “per construir una extraordinària catedral ideològica on el valor dels fets i de les coses ha quedat totalment supeditat a l’ús que se’n pugui fer”. Per al director, el “petit incident amb què s’inaugura aquest fascinant viacrucis teatral cap al Calvari de la Modernitat” probablement no passaria de ser un “insignificant problema de protocols hospitalaris”, si no anés guanyant transcendència a mesura que l’actitud ètica del professor Bernhardi penetra en els diferents estrats de la seva societat, “per acabar xocant obertament amb la ideologia de tot un temps”. En aquest sentit, Pep Cruz, que interpreta el doctor Cyprian, fa referència a l’obra com “la passió de Bernhardi” i assegura “que és pur teatre”, donat que està plena de conflictes.
ANTICIPAR-SE AL NAZISME
Arthur Schnitzler (1862-1931) era neuròleg, dramaturg i novel·lista. El seu pare tenia una clínica similar a la que apareix a l’obra. De fet, el text té alguns “ressons autobiogràfics”, explica Albertí. Però si hi ha un aspecte que destaca el director del TNC és que l’autor va anticipar els fantasmes antisemites que recorrerien Europa al llarg del segle XX amb l’arribada del nazisme i, sobretot, que en el fons de l’obra “hi ha la necessitat de saber d’on sorgeixen els comportaments ideològics contemporanis i amb què hem construït la nostra ideologia”.
Més informació, horaris i entrades:
