“Idiota! Per què no m’has dit que el pare és mort?”

Mercè Rubià

Així de contundent és l’inici de La Pols, l’obra de l’off barceloní que va triomfar a la Sala Flyhard i que aquest mes de març serà a La Villarrel mentre, a més, se’n grava la versió cinematogràfica dirigida pel seu autor, Llàtzer Garcia.

TEATRE_BARCELONA-la_pols-REVISTA_1

En Jacob (Guillem Motos) ha rebut una trucada. “El pare s’ha mort”. Però al cap de dos minuts, se n’ha oblidat i ni tan sols ho ha dit a la seva germana, la Ruth (Laura López). Així comença el relat pertorbador d’una família en el dia i mig des que es coneix la mort del pare, fins al seu enterrament. “Quan passen coses així et poses en qüestió la teva vida”, diu Motos. “Et qüestiones com ets tu com a persona, però també si tota aquella gent que tens al voltant, al tanatori, té uns sentiments reals o és pura convenció social: has d’estar trist, molt trist”. El seu autor i director, Llàtzer Garcia, es pregunta “què passa quan algú saboteja les regles del dol i fa esclatar per l’aire totes les convencions i la farsa que l’envolta”. En Jacob, ni tan sols anirà al tanatori.

En aquesta tragèdia amb tocs de comèdia cap dels dos germans té feina. Ell, ja fa temps que no sap on anar a parar, i per això se’n va viure a casa d’ella, que ara també ha perdut la feina i es dedica a matar el temps anant a córrer. El tercer germà no apareixerà, però en canvi sí que hi ha la seva companyia, l’Alba, “l’animalet salvatge” que atrau totes les atencions d’en Jacob. “Tots els personatges ja estaven en crisi, però ni se n’havien adonat”. Garcia fa un retrat de la generació dels 30 precaritzada. “Al teatre sempre es parla de classe mitja-alta o directament alta, i quan es mostra la realitat de les classes socials més desafavorides és per fer teatre social” i això, diu el director, el posa “molt nerviós”.

La Pols, la segona obra de la trilogia La Terra oblidada, “se sustenta en els personatges i el diàleg” més que en l’espai o el moviment, mentre que la música de The New Raemon, un folk tranquil i reposat, serveix de banda sonora i amplia, segons el seu director, la profunditat dels personatges, complementa la història i ens parla del seu passat.

AL CINEMA I A MADRID

L’obra, nominada a millor text i millor actriu de repartiment (Laura López) als Premis Butaca d’enguany, es convertirà també en pel·lícula. El mateix autor i director de l’obra és l’encarregat de dirigir el film, que ja s’està rodant amb el mateix repartiment i un guió nou, però fidel al text original. D’altra banda, la companyia també està en negociacions amb una productora madrilenya per tal de portar l’obra “a dos o tres teatres públics” de l’Estat.

Text: Mercè Rubià / Fotografia: Cia Arcàdia

Escrit per
Mercè Rubià TWITTER

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats
La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

Després dels darrers èxits que han obtingut amb Els ocells, De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda i Le congrés ne marche pas, La Calòrica, una de les companyies més reconegudes de […]

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Aquest Hivern, TeatreBarcelona tornem a editar la revista en paper. Una mirada independent i tranquila a la cartellera hivernal de Barcelona, pensada únicament per a nosaltres: el públic. Hi trobaràs reportatges, […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!