Tot el que necessites per anar al teatre

Grec: constel·lacions, whisky, hòsties i crostes

3 juliol 2014

Entrevista

La primera setmana del Grec 2014 ve carregada de propostes teatrals delicioses, d’aquestes que ens tenen una mirada especial del món, i fan que en canviem la nostra.

KRUM (EL CROSTA)

El Grec i el Teatre Lliure coprodueixen Krum (El crosta), l’obra de l’autor considerat el Lorca israelià: Hanoch Levin. Carme Portaceli és la directora d’aquesta obra coral, amb 11 actors sobre l’escenari, que gira al voltant d’un home anomenat “crosta” (que en hebreu significa això, “crosta”, i no és cap nom) que torna a casa amb una maleta plena de roba bruta i buida d’èxits. Pere Arquillué dóna vida al protagonista d’aquesta tragicomèdia on, segons Portaceli, els personatges volen baixet, dins aquesta barriada de classe baixa, i tenen un llenguatge especial: parlen sense un filtre social, d’una manera molt shakespereana, que permet a Levin “trobar el to per dir unes coses tremendes”. Levin definia Krum, que se sospita que és força autobiogràfica, com la història de dos casaments i dos funerals, i tot i ser coses que succeeixen a l’obra, al protagonista no li passa res: és un observador dels somnis i els desitjos dels personatges del seu voltant. Krum parla, en definitiva, de la vida i el seu pas i ho fa “amb una potència molt especial, poètica i arran de terra” que fa que Portaceli la consideri de les coses més boniques que ha tingut mai a les mans.

TEATRE_BARCELONA-Krum_0

88 INFINITS

A 88 infinits, Arnau Vilardebò i Albert Pla fan que mirem ben amunt, enlaire, i que somiem més enllà: a la cúpula del Museu Marítim hi projecten les 88 constel·lacions, canviant d’hemisferi gràcies a la tecnologia digital, i explicant-nos les respectives mitologies. Funciona a la carta, sota demanda dels espectadors, que escullen de quins estels volen conèixer la història, i els repetidors tenen dret a vet: si torneu a anar-hi, podeu estar segurs que la funció serà diferent (fins a exhaurir-ne les 88)! Ramon Simó defineix l’espectacle com a “sorprenent i divertit”, i és que Vilardebó dirigeix aquesta obra que es centra en la mitologia grega des d’una òptica especial: pretén explicar-nos-ho com devien fer-ho els hel·lènics “amb sentit irònic i sense cara de tragèdia”. No volen fer-nos conèixer què signifiquen els símbols, sinó apropar-nos aquestes històries: ens ofereixen un ventall immens de reflexions sobre com és la humanitat.

EL BON LLADRE

El bon lladre de Conor McPherson s’estrena per primera vegada en llengua no anglesa, gràcies a la versió rabiosament moderna que ens porten Xicu Masó, a la direcció, Josep Julien com a intèrpret. Tot i ser un monòleg, aquest thriller ens presenta uns personatges “de carn i ossos”, explica Masó, doncs és d’aquest tipus de teatre d’autor que “enamora”: “a vegades això de fer teatre és tan fàcil com que hi hagi algú que vol explicar una història i algú que la vol escoltar, i és el que fem”, relaten els dos creadors. El bon lladre narra les vivències d’un “gangster minduni de tercera”: una història “atractiva i potent” narrada amb una oralitat molt irlandesa, tant pel que explica com per l’humor amb el qual ho fa. Té “aquest sarcasme amb aroma de whisky tan irlandès -explica Julien-, proper als catalans tant pel tipus d’humor com per l’instint de supervivència pessimista, de creure que si alguna cosa pot anar pitjor, hi anirà”.

 

HOSTIANDO A M.

Hostiando a M. és la primera col·laboració del Grec amb l’Antic teatre, i compta amb la direcció i la interpretació de la seva creadora: Agnés Mateus. L’estil podríem qualificar-lo de “nova dramatúrgia”, però ‘actriu troba estrany dir així a una manera de fer teatre que duu 20 anys fent-se, de manera que direm que té “una manera no estàndard de parlar dels temes”. I com el seu títol suggereix, el tema principal d’aquesta primera obra dirigeix Mateus és la violència, explorada com a fet necessari com a parèntesi entre dos diàlegs. La directora, que confessa tenir “una relació complicada amb la realitat” que es reflecteix a l’escenari, “on passen coses més reals que les que vivim al nostre dia a dia”. “Estem immersos en un festival de problemes -explica Mateus- on hi ha relacions que són mentida i més tipus de violència que la que apareix als mitjans”: sembla que Hostiando a M. pretén despertar-nos a hòsties.

Text: Neus Riba

 

 

Uneix-te gratis a Teatre Barcelona

Creant el teu usuari gaudiràs de sortejos i promocions, podràs valorar espectacles i deixar els teus comentaris, accedir al CalendariTB amb tota la programació i rebre el nostre newsletter setmanal amb tota l’activitat teatral de la ciutat de Barcelona.


Comentaris

Sigues el primer en deixar el teu comentari.

Deixa el teu comentari

Has d'estar registrat per poder comentar. Pots registrar-te aquí, o pots entrar a continuació:

Acceptar Aquesta plataforma web utilitza cookies pròpies per a recopilar informació que ajudi a optimitzar la visita a la pàgina web i cookies de tercers per a recollir informació sobre les seves visites i l’ús de la nostra web. Vostè pot permetre el seu ús, rebutjar-ho o canviar la configuració quan ho desitgi. En cas de seguir navegant, es considerarà que accepta l’ús. Més informació: Política de Cookies.