El Circ d’Ara Mateix arriba al Mercat

Redacció TeatreBarcelona

El circ de casa nostra es troba en un moment de màxima ebullició: el Circ d’Ara Mateix ens ofereix una amplíssima panoràmica d’espectacles de tot tipus, tendència, format i durada.

TEATRE_BARCELONA-circ_d_ara_mateix_1

Enguany, la celebració del Dia Mundial del Circ s’allarga a Catalunya… fins al punt que ja podem anomenar-lo el Mes del Circ (del 20 de març al 26 d’abril). El Mercat de les Flors s’uneix als festejos, explica el director Cesc Casadesús, amb la intenció d’apropar al públic i donar visibilitat a les companyies catalanes que treballen regenerant el sector, acollint el Circ d’ara Mateix: no saben si és un festival o un cicle… ni els cal! Saben que és Circ -en majúscules-, per a tots els gustos i per a tots els públics.

Joan Ramon Graell, president de l’Associació de Professionals del Circ, fa una reivindicació: demanen el mateix reconeixement que les altres arts escèniques, amb la possibilitat de tenir un centre d’exhibició dedicat al circ i el dret a uns estudis superiors circenses.

TEATRE_BARCELONA-circ_d_ara_mateix_2

EL CIRC, L’ART DEL PÚBLIC

“El circ català mira la vida amb alegria, i és el que aporta a la societat”. El veterà Marcel Escolano, de Los Galindos, assenyala el circ com “una teràpia, un sanejament”: ens fa viure una humanitat i col·lectivitat que costa, actualment, “entre tanta individualitat”.

I per tal de transmetre’ns aquestes experiències, el Mercat de les Flors ens porta petits formats, en rodó -aquesta forma màgica-, on els espectadors ens convertim en l’escenografia i les nostres reaccions passen a formar part de l’espectacle. Fins i tot la gran sala MAC s’ha transformat en un espai íntim, amb grades a dalt l’escenari.

El cicle Circ d’Ara Mateix aglutina espectacles catalans, així com d’altres nacionalitats, però tots amb la voluntat de fer-nos viure una experiència única, íntima, i emocionar-nos com només ells saben fer. A continuació podeu conèixer algunes d’aquestes representacions.

Maiurta, de Los Galindos

El Marcel Escolano està molt content de portar-nos un espectacle que, fins ara, no s’havia presentat a Barcelona. Inspirant-se en una Iurta, una tenda dels pastors mongols, aquest muntatge petit i circular (el més reduït i proper de tot el cicle) compta amb sica en directe i un pallasso en escena. És molt minimalista, “un conte sense història i un circ sense proesa. És un moment de trànsit”. La música “genera l’escenografia intangible” per aquests moments de circ parodiats pel Marcel. Un antídot d’humanitat per la germanor perduda. L’espectacle compta, també, amb funcions escolars.

Vortex, de Cie Non Nova

Per a la francesa Phia Ménard, fundadora de Non Nova, “el circ és una aventura”, i és així com l’afronta: investigant els malabars, va decidir “desempallegar-se dels objectes i mantenir l’imprescindible, el cos i les seves parts. La seva identitat”. I va agafar elements “que no podia controlar com a malabarista”, que serien més forts que ella: a Vortex, va interessar-se en el vent.

“Sota quantes capes esteu amagats? -ens pregunta- En quins moments sou realment vosaltres mateixos? Vortex ve a arrancar-vos les closques. La Phia ens cedeix el seu cos i els seus ventiladors per lliurar-nos de la voluntat d’aparentar.

Impromptu, de Circ Teatre Modern

El Johnny Torres explica que el Mercat va donar-los una meravellosa carta blanca per crear un espectacle per aquest “fipe de mes”: i en va sorgir Impromptu, “una festa dedicada al circ, on es canta i es balla i es xerra en circ: circ a go-go! És proesa i calfred, filats amb música en directe.” Envaeixen l’espai de la plaça Margarida Xirgu amb un piano sobre rodes (cal anar-hi una mica abans que comenci l’espectacle!).

Cabaret Petrificat, d’Escarlata Circus

“L’espectacle va néixer de recollir pedres en forma de cor”, explica el Jordi Aspa. Utilitza diverses tècniques de circ, com fuets o llançament de ganivets. S’emmascara, es desemmascara… i tot i la complicació que suposa, treu suc a les pedres. És “espectacle a flor de pell”, vol provocar a l’espectador i fer “que visquem moments sòlids”.

Oxímoron, presentat per la Fira de Circ Trapezi

Un oxímoron és una figura retòrica fruit d’unir dos mots amb significats excloents, com “llum fosca”, i, pels creadors de la Fira de Circ Trapezi es podria aplicar també a “crear en aquest país”: no és fàcil, però ocorre. Amb Oxímoron han preparat tres puzles equilibrats i variats de tres espectacles curts pels tres dies que tenen programació al Mercat: i cada dia té, entre les seves propostes, una peça d’aeris i una altra de més distesa. Els acompanya una banda de l’Esmuc.

 

El circ és viu!… i vosaltres?

 

Text: Neus Riba

 

Escrit per
Redacció TeatreBarcelona
Articles relacionats
Les millors obres de teatre familiar de Barcelona

Les millors obres de teatre familiar de Barcelona

L’escena de teatre infantil i familiar de Barcelona té una llarga tradició: aprofita-la, treu-los de casa i porta’ls a un dels molts espais culturals que programen espectacles per a diferents […]

La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

Després dels darrers èxits que han obtingut amb Els ocells, De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda i Le congrés ne marche pas, La Calòrica, una de les companyies més reconegudes de […]

Enllaç copiat!