L’any 1972 Jule Styne i Bob Merril van estrenar al Majestic Theatre de Nova York el musical Sugar, basat en la famosa pel·lícula de Billy Wilder Somelike it hot. Ara és la primera vegada que es representa en català, però no el primer cop que s’adapta al petit format. Sigui com sigui, a la Sala Gaudí hi trobem quinze actors i cinc músics que actuen en un espai pràcticament buit. El cert és que a vegades sembla que l’obra demani una mica més d’espectacularitat i un reforç musical més ampli, però si ens cenyim a la producció i a l’espai triat crec que el conjunt és més que notable.
Un altre dels handicaps de Sugar és que segueix fil per randa el guió de la pel·lícula, i això ens transporta a molts espais escènics diferents i a situacions que ens coneixem de memòria. Tot i així, no deixem de riure amb els protagonistes quan es transvesteixen –Ivan Labanda i Xavi Duch– ni de sorprendre’ns amb algunes de les coreografies que ha ideat Laura Olivella. La partitura és a ritme de jazz i les cançons no són inoblidables, però sí força resultones. El repartiment les defensa amb solvència, tot i que a vegades el so no és el més adequat i no totes les veus empasten igual de bé. Sigui com sigui, auguro una llarga vida a aquest Sugar i una resposta molt positiva de part del públic barceloní.