Després d’un Hamlet ambiciós recolzat sobre el talent de Raimon Molins que, en certs aspectes, els va venir una mica gran, Projecte Ingenu aborda en aquesta ocasió la tragèdia més comercial de Shakespeare on, aparentment, la joventut dels intèrprets sembla més adequada pels personatges i l’esperit de l’obra. Sota la direcció, ara en solitari, de Marc Chornet, el muntatge és una versió àgil, tendre i estilitzada del clàssic anglès on el romanticisme, com acostuma a passar amb aquest text, pren força protagonisme. Juntament amb el bon treball interpretatiu de Carlos Cuevas i, en general, de tot el repartiment, cal destacar, en especial, la Julieta d’una Clàudia Benito que combina naturalitat amb emoció i una construcció de personatge molt encertada. El grup sembla voler fer una declaració d’intencions sobre la importància de recuperar de la figura de l’actor i el ritual de companyia en el procés de creació, fins al punt d’incloure certes tècniques d’escalfament i concentració dins de l’espectacle. Això és una filosofia de treball molt lloable tot i que, especialment amb actors joves, es corre el risc de semblar-se estèticament més als tallers de final de curs d’una escola d’art dramàtic que no pas un espectacle professional de creació col·lectiva. En qualsevol cas, les dues hores de durada de la proposta avancen a bon ritme, la dramatúrgia i el conjunt d’interpretacions i el to tenen una intencionalitat coherent i fins i tot les escenes més complexes aconsegueixen una resolució prou solvent en tots els aspectes.
Enllaç copiat!