L’hem revisat de nou, aquest cop a la Sala Beckett. I del 4 inicial a 5.
Sembla una tradició que s’ha de complir, el Parking Shakespeare d’estiu i el d’hivern. Si el primer ens espera una obra del dramaturg anglès, amb el fred ens espera la sorpresa (l’any passat amb Pell de Mercuri de Philip Ridley i aquest cop amb Woyzeck de Georg Büchner).
I l’espera ha donat els seus fruits. El treball dels seus actors ha estat a l’alçada, del millor del que he vist d’aquesta companyia (únicament he vist els 4 últims muntatges). Hi hem tingut un bon treball de direcció d’actors. I tots brillen en el seus moments oportuns. Tant el treball d’en Carles Gilabert presentant-nos un Woyzeck totalment deshumanitzat, en constant pressió de la societat; com el paper d’Ester Cort. S’ha realitzat una direcció d’actors totalment exemplar.