Dotem de vida i ànima els titelles

11/11/2016

Dotem de vida i ànima els titelles

Com sempre lluitant amb la idea que una titella només pot ser creat per a un espectacle infantil i familiar. I la Sala Fènix ens mostra que no ha de ser així, per aquest motiu ha realitzat un cicle de titelles per adults.

I Parias és la primera proposta que he pogut anar, i puc dir que ja tinc ganes de veure les dues que em queden.
Vaig sentir a parlar d’aquest titellaire aragonès Javier Aranda en una de les jornades de treball de XAS. Ja em van indicar que no ens perdesim l’oportunitat de veure a Javier Aranda i el seu espectacle. I la veritat, és que raó no en tenia.

Un treball magnífic, on desapareix l’actor humà i apareixen els actors titelles. Diferents formes de manipular la titella i quatre titelles totalment oposades on Javier Aranda ens ensenya les diferents formes de crear i moure’ls. Què fàcil sembla moure una titella i a la vegada és alguna cosa més que técnica.

Captivador d’inici a final  i amb aquell punt amarg que no et deixa indiferent.  A més ….


Tot el que necessites per anar al teatre

Cartellera /,

Parias

Parias

Parias els titelles són el símbol brillant de la degradació i la marginació de l’ésser humà; les seves històries desperten emocions que ens fan prendre consciència que encara estem vius i tenim criteris morals. Parias commou i obliga a la reflexió. Parias reprèn temes i vies del teatre clàssic, li retorna a l’escenari la seva funció social.

Els miserables: La pobresa i la mentida com a forma d’opressió són el fil que teixeix aquesta història. Qui maneja a qui? Qui enganya a qui? El titella captaire demana almoina, i no troba pietat ni en el titellaire que el maneja. No hi ha gest de complicitat possible, no hi ha taula a la qual agafar-se.

La cantant calba: El titella es maquilla, s’embelleix, busca en les teles i la perruca una forma de ser un altre, el que no és, que li faci sentir-se estimat, desitjat, vist. Però el miratge és miratge i no dura, es trenca i es desvetlla com il.lusió fugaç.

Hamlet: Neix el titella a la calor de la vela, respira, lluita amb les seves pors i els venç. D’allò més esquemàtic i senzill arriba al més gran del teatre, al “ser o no ser” del mestre de mestres. Una història on, a la calor del públic, el petit floreix i es fa gran.

El tiranicida: Un titella amarat de clown que mata per plaer, que gaudeix amb això, pot portar la seva obsessió tan lluny que s’autodestrueixi com il · lusió de vida. Un lúcid assaig sobre la necessitat dels límits.

Video

Fotos

PariasParias

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Avui al Teatre de Ponent he pogut gaudir d’aquest espectacle que presenta el titellaire aragonès Javier Aranda​. Divertit, commovedor, ple de tendresa i perquè no amb un toc gamberro, són les històries que sobre la condició humana i el difícil que és viure, i basades en personatges de Hamlet, La cantant calba o Els Miserables donen vida i mai millor dit a aquests ninots aconseguint una compenetració tal entre les titelles i Aranda que us asseguro, emociona. Un treball perfecte i immillorable que no acaba amb la representació ja que les titelles, els focus, les caixes on es guarden i que es mouen quan volen sortir, i les ombres reflectides a la paret són tot enginy i construcció del propi Aranda. Un espectacle imprescindible que cal anotar a l’agenda perquè es podrà veure a la Sala Fènix del 10 al 13 de novembre. No us ho perdeu.

    24/10/2016

Deixa la teva valoració

Has d'estar registrat per poder deixar la teva opinió. Pots registrar-te aquí, o pots entrar a continuació:

Acceptar Aquesta plataforma web utilitza cookies pròpies per a recopilar informació que ajudi a optimitzar la visita a la pàgina web i cookies de tercers per a recollir informació sobre les seves visites i l’ús de la nostra web. Vostè pot permetre el seu ús, rebutjar-ho o canviar la configuració quan ho desitgi. En cas de seguir navegant, es considerarà que accepta l’ús. Més informació: Política de Cookies.