Després de l’èxit de Polseres vermelles i de l’actual sèrie Merlí de TV3, resulta ja un fet ressenyable que la nova generació de joves actors catalans és una de les millors preparades i amb més visibilitat dels darrers temps. Aprofitant aquest impuls de popularitat, Paradise reuneix un grapat de rostres televisius per oferir-nos una comèdia simpàtica, políticament incorrecta i amb un rerefons amarg. Les tres històries que ens expliquen (dues ja prèviament estrenades com a peces de microteatre) tenen lloc en un prostíbul, cosa que aporta una sordidesa curiosa a un conjunt més aviat ingenu. El més destacable de la proposta és veure a aquest repartiment en papers molt diferents dels seus rols habituals. Sense cap mena de prejudici ni por a sortir de la seva zona de confort, els protagonistes encarnen personatges com el d’una treballadora sexual provinent de l’Est d’Europa, un noi amb una disminució psíquica o un hilarant trio de prostitutes transsexuals, entre d’altres. D’aquesta manera, destaquen especialment l’espectacular vis còmica d’Artur Busquets, la naturalitat i espontaneïtat d’Albert Salazar, la capacitat d’Albert Baró de dotar de versemblança interpretacions complicades i la tendresa d’Adrian Grösser.
Alguns dels problemes que ens trobem en el muntatge, però, és que el to és, generalment, paròdic i això fa que les parts dramàtiques quedin una mica més coixes que les còmiques (que funcionen força bé). A més, es troba a faltar la participació d’algun actor de més edat que contrasti amb ells, ja que, a més, l’escenari escollit, en certa manera, ho demana. A part d’això, i que, potser, l’actriu Elisabet Casanovas, tot i ser la narradora i fer una esplèndida interpretació, està una mica desaprofitada, la resta és un entreteniment molt digne, fresc, diferent i sense complexos.