Sembla socialment acceptat que joventut i teatre són dos conceptes allunyats. Tot programador teatral coneix bé el repte d’intentar baixar la mitjana d’edat del seu públic. En aquest sentit, últimament s’està provant una curiosa teoria. Si els teatres més comercials s’omplen de mares, tietes i avies – la dominància del gènere femení és un altre interessant debat a tractar- que van a veure als protagonistes de les seves telenovel·les preferides, ¿no és aquesta mateixa lògica aplicable al fenómen fan que abunda entre les adolescents?…
Podeu llegir la crítica sencera aquí.