El flamenc com a excusa

En aquest espectacle, premiat amb dos guardons a la darrera Mostra de Teatre de Barcelona (millor actor i premi del públic), el flamenc esdevé una excusa… i un homenatge. Un pretext per parlar de la mort, de les relacions dels fills amb els seus pares i també de tots aquells personatges anònims que passen sovint per les nostres vides sense rebre gaire atenció. La proposta resulta convincent a moments, sobretot quan el ball esdevé protagonista, però es perd en diàlegs poc rellevants i en divagacions diverses. Tot i així, la força del flamenc aconsegueix arrencar emocions a l’escena inicial i en moltes d’altres, ja sigui barrejant l’humor, el drama o la performance. Els actors Pau Gregori i Raquel Sanz, així com la ballarina Sandra Sasera, defensen amb rigor l’espectacle escrit i dirigit per Guadalupe Sáez, que ha aportat moltes històries i records personals a l’empresa. Recomanable per a tots aquells als que els hi agrada explorar nous camins i també, perquè no, per a aquells que estimen el flamenc per sobre de totes les coses…