Una reproducció lleial

Les noces de Fígaro

Les noces de Fígaro
12/12/2016

Un homenatge sempre és un terreny de treball delicat. Amb la mirada posada en la lloança de l’objecte o subjecte en qüestió, normalment, queda poc espai per a la innovació, l’atreviment o la veu pròpia de qui s’encarregui del projecte. En aquest cas, Les noces de Fígaro fan molt bé el seu servei com a part de la merescuda commemoració dels 40 anys del Teatre Lliure. La peça és, en realitat, una reproducció de l’emblemàtic muntatge original que Fabià Puigserver va estrenar l’any 1989 amb gran èxit de públic. Donades les circumstàncies, la versió actual dirigida per Lluís Homar, amb un nou repartiment però mateixa escenografia i vestuari, compleix sobradament amb el seu comés. L’espectacle fa un exercici de nostàlgia força entranyable que pel públic més veterà i assidu a aquesta sala resultarà tot un plaer. No obstant això, s’ha de reconèixer que, pel camí, s’ha perdut una mica la vida i l’esperit que, pel que expliquen, tenia l’original en el seu moment. Amb una posada en escena àgil i eficaç, no aconsegueix, però, deslliurar-se de cert encotillament formal. El grup d’actors fa una bona feina tot i que, potser, amb una mica més de llibertat creativa, com la que va tenir Puigserver al seu moment, el resultat hagués pogut ser esplèndid.

← Tornar a Les noces de Fígaro

Enllaç copiat!