En la línia independent, innovadora i actual de la productora, el nou muntatge de La Brutal planteja un interessant conflicte sobre una parella de periodistes (fotògrafa i reporter) que tornen d’Iraq al seu apartament de Nova York, on hauran de recuperar-se de les ferides físiques i emocionals que els ha causat l’experiència. Escrita per Donald Margulies, l’espectacle fa servir com a teló de fons el suculent debat sobre els límits del periodisme de guerra per parlar, en realitat, d’una crisi amorosa on la vocació professional i els objectius vitals entren dolorosament en contradicció. Amb un quartet d’intèrprets excepcional dels quals Ramon Madaula destaca per la seva magistral naturalitat, el millor de la direcció del sempre encertat Julio Manrique és l’aposta pel realisme. La proposta aconsegueix plasmar, de manera molt senzilla i precisa, el dia a dia de la rehabilitació emocional d’aquests personatges en la quotidianitat del seu apartament de Brooklyn. L’escenografia, els jocs d’il·luminació i de so també estan molt ben trobats, malgrat que, per la disposició de l’espai, algunes escenes tenen una mala visibilitat per una bona part del públic. D’altra banda, tot i la seva llarga durada, la història resulta força addictiva, ofereix un ventall molt variat de situacions divertides, profundes o dramàtiques, i obre una sèrie de debats de gran valor. Potser certs diàlegs tenen algun component un pèl demagògic i la trama coqueteja amb alguna trampa argumental però, en conjunt, se’ns presenta com una obra molt ben servida i de forma satisfactòria.
Enllaç copiat!