Aquesta és una obra que parla de la guerra i de les seves conseqüències, d’ètica periodística i personal, de prioritats a la vida… però sobretot parla de relacions humanes i de persones que són sacsejades pel seu entorn, afrontant-lo amb valor i amb totes les contradiccions i incongruències que us pugueu imaginar. La història dels dos reporters de guerra comporta un marc molt determinat, però a Margullies no li interessen les seves gestes sinó la seva intimitat. Per això els reclou en un loft de Manhattan i els obliga a enfrontar-se a històries quotidianes i a un dia a dia al que no estan acostumats. I aquí és on l’autor s’hi troba més a gust, perquè tal com ha demostrat en altres textos (Sopar amb amics) les relacions de parella són realment el seu punt fort.
Julio Manrique, que a cada nou treball fa un pas més per convertir-se en un director de referència, l’ha tornat a encertar amb el plantejament de l’obra i l’excel·lent direcció d’actors. L’atenció pels petits detalls, l’acurat treball d’il·luminació, la selecció musical i la construcció d’un decorat aparentment confortable (era molt important simular que els actors s’hi trobaven com a casa) acaben de fer la resta. Sense cap mena de dubte, un treball rodó i un altre èxit indiscutible de La Brutal.