Confesso que mai no he vist el programa de tele d’El Mago Pop (igual que confesso que penso posar-me al dia) així que no tenia ni idea de què anava a veure quan vaig entrar al Tívoli a veure l’espectacle d’Antonio Díaz. Però tant és. Al cap d’un minut jo ja estava bocabadada i així vaig seguir fins al final.
La gran ilusión no només conté els trucs de màgia més bèsties que he vist des de fa molt de temps, sinó que també és un bon espectacle escènic amb ritme, humor i bellesa. Un d’aquells que es fan curts i ens fan tornar a aquell moment de la infància quan encara érem innocents i fàcils de fascinar. Antonio Díaz ho aconsegueix de lluny.
Totalment imprescindible.