En un to carinyós, s’acostuma a dir que els nens són els reis de la casa, la qual cosa amb el temps ha passat de ser una metàfora innocent i dolça a una realitat literal. Sens dubte, es tracta d’una idea molt interessant per reflexionar, sent exposada amb encert per Els Joglars, els quals ofereixen una serie de temes i situacions amb les que l’espectador pot extreure les seves pròpies conclussions. En aquest sentit, l’obra no vol alliçonar a ningú, sinó que vol ser un retrat de la societat envers l’educació del nens, presentada a través del segell característic de la companyia. Així, ens trobem amb un humor portat a l’extrem, però alhora molt intel·ligent i ple de personalitat, tot i que certament no pel gust de tots.
L’espectacle compta amb un bon grup d’actors que aconsegueix transmetre la intensitat del missatge. En aquest sentit, també ajuda l’atmosfera creada des de la direcció. A més, aquesta no té por d’explorar les diferents situacions i aposta pel dinamisme constant, proporcionant agilitat al muntatge. Potser, algunes escenes no estan del tot ben aconseguides, però el seu conjunt és força notable. Així, s’aposta per una escenografia moderna i funcional, la qual es troba en sintonia amb el recurs visual buscat des de la direcció. En aquest sentit, es juga amb les sensacions visuals i auditives en molts moments de l’obra, les quals aconsegueixen crear aquesta atmosfera desitjada i molt ben trobada, sempre al servei de la història, es a dir, dels primers anys de la vida, tot començant des del mateix primer moment de la nostra concepció.