Veure “El viento en un violín” ha estat una gran sorpresa d’aquest Grec 2013.
Una creació de Claudio Tolcachir que fa dels dia a dia, de les situacions que poden semblar quotidianes, una obra que a base de les improvisacions dels seus actors va realitzant la trama d’una història.
Tenim la lluita de classes. Dones que s’estimen, buscant un fill desesperadament. Mares preocupades per el futur del seus fills. La vida i l’amor que envolta tot.La història sobre l’amor, el drets, les diferències socials units en aquesta proposta.
Amb els actors que donen molt de sí, fan de l’obra molt propera. Encara que el lloc no és el millor. He trobat a faltar la proximitat d’altres obres, pot ser que la ubicació del públic no sigui la millor de totes. Tenir el públic a la italiana allunya al espectador, i a primera fila no deixa veure tota la trama en segons quin espai esta transcorrent. Llegir més …