Ara que Barcelona s’està posant de moda com a ciutat de referència pels musicals dins de l’Estat, segons diuen els productors, resulta curiós observar com les propostes de petit format estan obtenint resultats molt més interessants que els grans muntatges. El despertar de la primavera és un nou exemple de com la manca d’un pressupost elevat no és impediment per oferir un producte de qualitat, engrescador i satisfactori. L’adaptació a llengua catalana d’aquest espectacle de culte, guanyador de vuit premis Tony, transmet una energia vibrant i un ampli ventall d’emocions gràcies a un càsting molt potent i encertat, i una traducció molt acurada de David Pintó. Però, sobretot, cal destacar l’enorme treball de direcció de Marc Vilavella que, no només extreu el màxim profit del repartiment, sinó que demostra conèixer el material que té entre mans, dotant-lo de sentit, cohesió i una força narrativa aclaparadora. Òbviament, en alguns moments, topa contra les seves limitacions (l’espai o alguna escena que demana lluir més) però, malgrat això, les seves dues hores de durada passen com un intens sospir, gràcies al seu dinamisme, vigor artístic i vitalitat.
Enllaç copiat!