Tots recordem la fantàstica interpretació d’Arte que van fer Josep Maria Flotats, Josep Maria Pou i Carlos Hipólito al teatre Tívoli ara fa uns quinze anys. El text de Yasmina Reza, brillant, incisiu i molt divertit, furga en les ferides de l’home contemporani: la solitud, la incomunicació i la incapacitat de ser entès. Escrita el 1994, vint-i-dos anys més tard l’obra no ha perdut ni un bri de vigència.
En aquesta ocasió Art ha comptat amb dos dels pesos més pesants del teatre català: Pere Arquillué i Francesc Orella (abans de sortir a la televisió ja eren dos actors amb majúscula). Sense desmerèixer gens ni mica Lluís Villanueva, que juntament amb ells dos formen un trio que funciona amb la precisió d’un engranatge perfecte. Ara, en català, l’obra de Reza ha tingut la traducció i adaptació de Jordi Galceran (que ja va adaptar una altra peça francesa, El nom), i la direcció de Miquel Gòrriz.
Darrere d’un desencadenant absurd comença a esmicolar-se una amistat d’anys entre tres homes. Un d’ells, Lluís Villanueva, compra un quadre blanc. El seu amic, Francesc Orella, se’n riu i s’enfada amb ell perquè creu que s’ha begut l’enteniment. L’altre amic, Pere Arquillué, no vol mullar-se per no ferir ningú i pretén quedar bé amb tothom dient a cadascú allò que vol sentir. A mesura que avança l’obra van sortint draps bruts que fan servir com a arma llancívola els uns contra els altres i ens adonem que l’amistat potser era més aviat de fireta.
El trio Villanueva-Orella-Arquillué actua en un escenari on tot és blanc i asèptic, i ells tres són els qui hi posen la sal, amb unes interpretacions fantàstiques d’un text hilarant. És un humor intel·ligent però gens complicat i els duels a dos i a tres entre els actors són un exercici d’esgrima dialèctica que només es pot practicar amb primeres espases. Art durarà, i segurament repetirà la temporada vinent.