Sinopsi

**El grup musical Obeses presenta aquesta Opera Rock sobre el mestre Jacint Verdaguer**

L’obra, basada en proses autobiogràfiques i poemes de Verdaguer, construeix un fil argumental que acara un Verdaguer jove i terrenal amb un Verdaguer vell, savi i desenganyat. El llavi de maduixa de la Roser és la vida, i la missió d’una obra magna també és la vida. I encara és vida una infantesa natural, i els companys d’espellofada i tot allò que floreix en el nostre paradís iniciàtic. Però a l’altra banda del mirall hi ha les ombres, la tensió entre el triomf i la catàstrofe, tensions vitals difícilment solubles que es debaten entre el Jo i el Tot.

Un home sempre en tensió és l’arrel de la paraula i de la música d’aquesta obra que ens remetrà als nostres propis dubtes. L’espectador es podrà submergir en un oceà orgànic que nua arts i ànimes per presentar-nos un Verdaguer encara nou.

Durada:
135 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

**El grup musical Obeses presenta aquesta Opera Rock sobre el mestre Jacint Verdaguer**

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 5

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Lluís Mayench Pierre
Teatre Barcelona

Obeses + Verdaguer

Tot el que faci flaire de Verdaguer m'enamora. Ho reconec i he de dir que sóc força fan d'Obeses així que m'és difícil cercar una imparcialitat a l'hora de recomanar aquesta obra que, per a mi, ha estat com un gran regal inesperat.

Malgrat que hi ha un molt bon treball dramatúrgic en la selecció i composició del text (intercalant grans clàssics com el Sum Vermis i fragments del Cant de Gentil amb d'altres menys coneguts) , l'estructura general de la peça queda una mica fluixa. L'argument de "noi coneix a noia" està servit sense massa guarnició i amb la sensació d'haver estat reescalfat massa vegades. En canvi, l'enfrontament entre els dos Verdaguers, el jove i el vell, té gust de poc. Ferran Frauca i Arnau Tordera I fan un tàndem bestial damunt l'escenari i exploren una relació de passat, present i futur que transcendeix al poeta mateix.

Però, si cal anar a veure l'obra, és perquè es tracta d'una "rara avis" del nostre panorama teatral i cultural. Amb aquesta òpera rock sense complexos, la direcció de l'obra i el grup Obeses al capdavant són capaços de sacralitzar i banalitzar la figura de Verdaguer a ritmes de corranda i rock dur. Una aposta valenta (no sé si arriscada) que ens sedueix per l'estranya barreja de la proposta i la feina ben feta damunt l'escenari. Difícil d'explicar, fàcil de veure i un plaer d'escoltar.

04/03/2017
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

El Verdaguer menys interessant

Un dels principals problemes d'aquest musical del grup Obeses, autodenominat òpera-rock, és que s'ha escollit l'etapa menys interessant de la vida de Jacint Verdaguer. Potser sí que és una de les menys conegudes, tant en el terreny literari com en el personal, però els conflictes amorosos i les relacions entre els estudiants del seminari acaben oferint un argument de comèdia antiga, desgraciadament poc transcendent. Res a veure amb la vida turmentosa i turmentada del poeta, que aquí només s'apunta amb el personatge d'un Verdaguer ja envellit i desencantat... Tot i que els motius d'aquest desencant, relacionats amb els seus conflictes amb la jerarquia eclesiàstica o amb el marquès de Comillas, ni tan sols s'apunten. Tampoc es parla dels seus viatges, del pelegrinatge a Terra Santa, dels exorcismes, dels contactes amb grups de vidents, de l'expedient disciplinari per desobediència, etc. Una vida realment apassionant que aquí queda reduïda a un argument de comèdia rural.

És cert que el grup Obeses té la capacitat de fer cançons i melodies que enganxen, a més del sa atreviment de versionar peces mítiques de la cançó catalana o de posar música als versos d'un poeta poc adaptat. En el cas d'Ombres i maduixes el resultat és prou aparent, tot i que potser en el directe hi falta una orquestració de més pes i contundència. A sobre, la majoria de veus -amb l'excepció d'Arnau Tordera i Xuel Díaz- es van notar un pèl insegures en moltes escenes. Si a això hi sumem greus problemes per entendre la lletra de les cançons, podrem assegurar que l'experiència no ha arribat a bon port. Realment valoro la intenció de crear una òpera-rock sobre un personatge com Verdaguer, però també penso que fins i tot aquesta categoria li ve una mica gran a l'espectacle.

03/03/2017
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un Musical atípic sobre Jacint Verdaguer

Un musical atípic, conceptuat com a òpera rock pel grup osonenc Obeses, que liderats pel cantant Arnau Tordera , són els que han construït musicalment aquest espectacle.

Una desena d'actors a l'escenari i cinc músics situats a les llotges laterals. Un diàleg entre els dos Verdaguer, el jove i el vell, que és qui analitza la vida viscuda i la no viscuda i fa balanç dels somnis de joventut que no ha pogut complir per manca de valentia o de convicció. Són les ombres.

Verdaguer està enamorat de la Roser (Xuel Díaz), una noia del mas d’Heures que s’acaba comprometent amb l’hereu. Els llavis de la Roser són les maduixes.

No dubtem que bones intencions i ganes de fer-ho bé, hi són, però el resultat és per nosaltres molt pobre, ja que a banda de l'escenografia que hem trobat molt austera i estàtica, la posada en escena i sobretot la coreografia ens ha fet pensar molt sovint en què estàvem veient uns pastorets d'escola. No ha ajudat gens un, també per nosaltres, pèssim disseny de llums que feien passar el fons ennuvolat d'un gris a un groc o a un vermell sense transició, de cop i volta, o il·luminaven amb un focus a un dels personatges ara en blau, ara en blanc, ara en vermell, també sense transició ...

Les veus també les hem trobat molt desajustades, tret dels dos Verdaguer i de la Roser, la resta del repartiment ha estat més que fluixa tant en veu com en interpretacions. En la primera part de la representació inclús creiem que hi ha hagut un excés de desafinacions, que pensem han estat a causa dels nervis de l'estrena a Barcelona.

Ens ha agradat molt la música en directe, tot i que en alguns moments era repetitiva i una mica monòtona, però globalment és el millor de la proposta.

En resum, una proposta que ens ha agradat veure, però que globalment ens ha decebut força.

Si desitgeu llegir la valoració original, només heu de clicar AQUÍ

02/03/2017
Hebert Parodi

Oportunitat perduda per reivindicar i apropar el poeta a nous públics. Dubto que cap espectador no familiaritzat amb ell surti amb interès per apropar-s’hi. D’entrada perquè quan canten, no s’entenen els versos, tret del Verdaguer ja gran interpretat per Ferran Frauca.
Mossèn Cinto és un dels meus poetes preferits i un personatge que em fascina. Doncs ni així, malgrat la molt, molt bona música (tret d’algun abús del falset heavy dels 80) i bones veus. La vida de Verdaguer és excepcional: exorcista, místic, un punt trastocat, almoiner, perseguit, calumniat, devot, dilapidador de fortuna aliena, deliris de grandesa, gran poeta (senyor, doneu-me ales o lleveu-me les ganes de volar) i escriptor (En defensa pròpia). Doncs per fer una obra sobre ell s’opta per un episodi insuls de joventut (dubta entre una noia o la poesia (?) i ella ho fa entre ell i un hereu) i de la resta, res de res. Verdaguer gran retreu al jove que optés per la poesia, com si aquesta fos la causa dels seus mals. Un segon acte, precedit pel número estil Les Mis de rigor, que no aporta res a la història, interpretacions molt fluixetes quan no canten (se salva la Xuel Díaz) i moments de vergonya aliena (un número llarguíssim fent el gall basat en un únic vers que tampoc està clar que fos de l’autor, molt jove llavors).
Valoro molt, això sí, la voluntat de fer un musical de creació pròpia sobre una figura cabdal de la literatura, però ni la part biogràfica triada ni el resultat final estan a l’alçada. Llàstima.

04/03/2017
Josep OS

Avui al Romea he estat veient l’estrena d’aquesta obra de Jacint Verdaguer que ens presenta el poeta de forma molt diferent de la que estem acostumats ja que Arnau Tordera i Obeses ho han portat al terreny musical (òpera rock segons el programa de mà). Ens parla d’un enfrontament del Vergaguer jove (A. Tordera) i un Verdaguer vell (Ferran Frauca) savi i desenganyat tot entrellaçant embolics amorosos i fracassos amb la trajectòria literària del poeta. Lo millor per a mi, la part musical a càrrec de Obeses així com Tordera, Frauca i Xuel Díaz (Roser) en les seves dues facetes de cantants i actors. La resta de la companyia justets i mancats de rodatge. La posada en escena i l’escenografia és tan, tan bàsica que en res ajuda a donar pes a l’obra. En conclusió, per passar l’estona i especialment gaudir de la part musical.

02/03/2017

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

El grup Obeses protagonitza una Opera Rock sobre Jacint Verdaguer

El grup osonenc Obeses, liderat pel cantant Arnau Tordera, porta al Teatre Romea el musical Verdaguer, ombres i maduixes, estrenat aquest desembre a Vic. L’obra, basada en proses autobiogràfiques i […]

9 febrer 2017