Parias

Aquest espectacle de titelles està format de quatre peces: "Hamlet", "Els miserables", "La cantant calba" i "El tiranicida" i ens mostra diferents personatges fets de tela i cartó que viuen buscant l'essencial, tant en la forma com en el contingut.

Javier manipula les llums i la música i es disposa a treure el que hi ha a dins de la primera de les capses. A la taula encén una espelma i la seva escalfor, a través de les mans de l'artista és la que retorna la vida a Hamlet. Un titella que lluita amb les seves pors i que plora davant la necessitat d'agafar la calavera que sembla mirar-la, i que finalment agafa fins a pronunciar les paraules clàssiques de qualsevol Hamlet .... ser o no ser.....

La capsa del terra continua bellugant i finalment Javier es decideix a obrir-la, i al ritme de la música surt un titella-clown que les primeres paraules que pronuncia són “jo mato”. Un seguit de situacions intentant matar una mosca, o un segell de correus ….  o una espectadora ens fa riure de valent. Aquest personatge sortirà dues vegades més de la seva capsa davant la seva insistència.

I esperem que ens oferirà la tercera capsa, potser la més estripada de totes, de cartó que ha viscut mil batalles. Un titella que és un pobre que demana almoina i que és capaç de fer veure que és cec per obtenir la compassió dels que passen. Primer una llauna amb un rètol "Probe", com aquest no funciona afegeix un altre rètol "tiretero" i finalment decideix provar la carta de la compassió i escriu "y siego".

I la quarta capsa d'on surt una dona, una titella obsessionada per la seva imatge, que es pinta i utilitza perruca per sentir-se més maca. Una titella sensual que sedueix al titellaire per sentir-se desitjada però que acaba aconseguint només una moneda com a pagament dels seus serveis.

Un espectacle de titelles per adults, on les titelles són personatges de construcció senzilla, completades amb parts del cos del propi actor i creades des de la simplicitat. Javier ens ha mostrat com les titelles s'apoderen d'ell i es fusionen amb ell.

 Realment, un espectacle d'aquells que s'han de veure perquè emocionen, perquè Javier dona vida a les seves titelles convertint-les als nostres ulls en éssers vius.

Si desitgeu llegir l'apunt sencer, només heu de clicar AQUÍ

Com sempre lluitant amb la idea que una titella només pot ser creat per a un espectacle infantil i familiar. I la Sala Fènix ens mostra que no ha de ser així, per aquest motiu ha realitzat un cicle de titelles per adults.

I Parias és la primera proposta que he pogut anar, i puc dir que ja tinc ganes de veure les dues que em queden.
Vaig sentir a parlar d'aquest titellaire aragonès Javier Aranda en una de les jornades de treball de XAS. Ja em van indicar que no ens perdesim l'oportunitat de veure a Javier Aranda i el seu espectacle. I la veritat, és que raó no en tenia.

Un treball magnífic, on desapareix l'actor humà i apareixen els actors titelles. Diferents formes de manipular la titella i quatre titelles totalment oposades on Javier Aranda ens ensenya les diferents formes de crear i moure'ls. Què fàcil sembla moure una titella i a la vegada és alguna cosa més que técnica.

Captivador d'inici a final  i amb aquell punt amarg que no et deixa indiferent.  A més ....

L'any passat vàrem descobrir el món de les titelles per adults gràcies a La Vilella Teatre que va portar l’espectacle Diagnòstic Hamlet del titellaire Miquel Gallardo, que ens va sorprendre i agradar moltíssim. Així que quan ens vam assabentar d'aquest espectacle, Parias a la Sala Fènix ,el vam anar a veure de seguida. En aquesta ocasió el titellaire és en Javier Aranda, que amb el seu espectacle Parias,ens presenta a un grup de personatges-titelles molt especials, que juntament amb una música meravellosa i del tot adequada per cada historia , ens  arriba a commoure i fer reflexionar sobre temes socials tan actuals com són la degradació i la marginació de l'ésser humà; unes històries plenes de metàfores i crítica social com són la inseguretat, la por, la supervivència, la destrucció, la manipulació,...Però malgrat  la duresa d'alguns moments de la representació, aquest espectacle desprèn molta tendresa. No us la podeu perdre !!!

 

 

 

Com passa sovint amb el clown o la Commedia dell'Arte, els espectacles de titelles s’han d’enfrontar al prejudici de ser considerats una disciplina dirigida al públic infantil. Parias és l’exemple clar de que la tècnica de manegar ninots té infinites possibilitats i que es presta a tocar amb naturalitat conceptes filosòfics de gran alçada. Javier Aranda, titellaire autor i director de la proposta, ha construït un univers trist i grotesc on tota una sèrie de personatges fills de la marginació lluiten per trobar el sentit d’allò que els impulsa a viure; això sí, sense renunciar a l’humor i la diversió. Inspirat en obres com Hamlet, La cantant calba o Els miserables, ens explica els drames quotidians des d’una perspectiva existencial d’unes marionetes amb un disseny que recorda al Jim Henson més fosc i l’esperit d’un quadre de Francis Bacon. La grandesa de Parias radica en la seva capacitat de fer riure al mateix temps que planteja temes tan captivadors com: la titella que sedueix al titellaire, la titella que pren consciència de la seva condició i acaba creant també el seu propi ninot o la titella que mata al titellaire tot i, per tant, mor amb ell. En definitiva, una breu i petita joia.