Norway.Today

Des d’un primer moment ens trobem a Joan Carles Suau estirat al terra, amb la mirada perduda. Pot ser que siguin 10 o 15 minuts fins que tothom és al seu lloc. Però ja et sents una mica incomodat. Veus els seus ulls d’aprop i sents les seves llàgrimes.

El joc d’unes imatges minimalistes, amb les projeccions, ha estat el menys encertat de la posada en escena.

Volem socialitzar a través de les xarxes, en aquest cas un xat, i sobreviure d'aquesta jungla (fins i tot digital)  per arribar a la nostra fi.

Seguim amb l'opinió

Una de les característiques més representatives de la literatura romàntica dels segles XVIII i XIX és l’obsessió dels seus protagonistes per la idea del suïcidi. Com a defensa de la seva llibertat individual i en exaltació dels sentiments per sobre de la raó, aquests personatges apel·len a treure’s la pròpia vida per poder alliberar-se de la profunda tristesa que els envaeix. L’obra del dramaturg suís Igor Bauersima, dirigida per Àlex Mañas, és, en certa manera, una actualització d’aquest patiment apassionat traslladat a dos joves dels nostres dies. Mariona Tena i Joan Carles Suau interpreten de forma molt emotiva un noi i una noia que decideixen trobar-se en un punt remot de Noruega per llançar-se junts per un precipici. El muntatge és tota una lliçó de naturalitat dirigida de forma intel·ligent i minimalista, sense artificis innecessaris i obligant als actors a despullar-se emocionalment; repte que ells accepten i del qual en surten més que victoriosos. El text barreja diàlegs realistes amb conceptes de filosofia vital molt interessants i gens forçats, tot i que, malauradament, acaba caient en certes reiteracions que fan que l’obra s’estanqui en algun moment concret. No obstant això, la història transmet cert optimisme respecte a com la vida es manifesta de la forma més pura i inesperada pel simple fet que dues persones es relacionin entre elles, amb el seu entorn i la naturalesa. Norway.Today potser no inventa res de nou però tracta un tema delicat amb tendresa, humor i destresa narrativa, demostrant la valentia i el bon instint dels millors autors contemporanis.

I això és especialment greu perquè el tema és punyent: una noia d'uns vint anys busca un company per suïcidar-se junts... i el troba. Viatjaran fins un fiord del nord de Noruega on hi ha un penyasegat de 600 metres des d'on pensen saltar. Jo tinc néts d'aquesta edat i no m'he esgarrifat ni un moment. O l'obra és fluixa, o el director no ha sabut transmetre el dramatisme necessari. La posada en escena tampoc hi ha ajudat gens.

Llegiu-ne més.