Sinopsi

A partir del títol d’un dels poemaris de Salvador Espriu, Mrs. Death i de la selecció de diversos poemes de diferents materials de la seva obra poètica, construïm la història. Parlem de diàleg perquè la poesia d’Espriu ens obre les portes a la creació musical, coreogràfica i escènica; i per tant a regalar-li i tornar-li a l’autor el seu llegat en forma d’humil homenatge creatiu.

Una parella jove, del segle XXI, arriba a una casa pairal abandonada i força deteriorada. És una casa herència familiar d’Ella, la dona. No saben si quedar-se-la i recuperar-la. A partir d’aquí, s’enceta una discussió que reflecteix, en forma de paròdia, la crisi de la parella. I aquest detonant ens dispara cap al passat d’aquella casa, cap a una sèrie d’històries i personatges que podrien haver estat hostatjats per aquell edifici: la història d’una dona torturada i un borratxo durant la repressió de la postguerra i el reencontre en la dècada dels setanta d’una funcionària estatal i un exil·liat que, gairebé quaranta anys després, retorna a la seva terra.

Estem davant d’una tragicòmedia. Eminenmet una veu èpica i dramàtica contrastada amb el llenguatge de la farsa i el grotesc pel tractament del segle XXI. Tres espais i tres temps de tres èpoques diferents però que vibren de la mateixa manera davant de les situacions emocionals d’una vida. Finalment aquestes tres trames separades pel temps s’entrellacen, es lliguen i troben vincles entre els personatges que les viuen i que, aparentment, estaven separats i no tenien res a veure. L’inconscient de moltes dones i homes que van lluitar per la llibertat, veus silenciades que suren i prenen cos i llum.

Un viatge i una crònica sentimental a través de la vida de Salvador Espriu i la seva veu poètica transitant per la post-guerra; els primers anys de llibertat i canvis cap a la democràcia al final de la dècada dels 70 i l’actualitat del segle XXI. Un muntatge que vol fer sortir a la llum la passió de la veu d’Espriu i obrir una reflexió profunda sobre la memòria històrica, la utopia, la revolució, la llibertat i la dignititat humana.
Un camí amb tres personatges que són tres ànimes de la nostra veu col·lectiva i que criden i esgarrapen amb força per sacserjar-nos fins al més profund.
Durada:
Idioma:
Català
Sinopsi

A partir del títol d’un dels poemaris de Salvador Espriu, Mrs. Death i de la selecció de diversos poemes de diferents materials de la seva obra poètica, construïm la història. Parlem de diàleg perquè la poesia d’Espriu ens obre les portes a la creació musical, coreogràfica i escènica; i per tant a regalar-li i tornar-li a l’autor el seu llegat en forma d’humil homenatge creatiu.

Una parella jove, del segle XXI, arriba a una casa pairal abandonada i força deteriorada. És una casa herència familiar d’Ella, la dona. No saben si quedar-se-la i recuperar-la. A partir d’aquí, s’enceta una discussió que reflecteix, en forma de paròdia, la crisi de la parella. I aquest detonant ens dispara cap al passat d’aquella casa, cap a una sèrie d’històries i personatges que podrien haver estat hostatjats per aquell edifici: la història d’una dona torturada i un borratxo durant la repressió de la postguerra i el reencontre en la dècada dels setanta d’una funcionària estatal i un exil·liat que, gairebé quaranta anys després, retorna a la seva terra.

Estem davant d’una tragicòmedia. Eminenmet una veu èpica i dramàtica contrastada amb el llenguatge de la farsa i el grotesc pel tractament del segle XXI. Tres espais i tres temps de tres èpoques diferents però que vibren de la mateixa manera davant de les situacions emocionals d’una vida. Finalment aquestes tres trames separades pel temps s’entrellacen, es lliguen i troben vincles entre els personatges que les viuen i que, aparentment, estaven separats i no tenien res a veure. L’inconscient de moltes dones i homes que van lluitar per la llibertat, veus silenciades que suren i prenen cos i llum.

Un viatge i una crònica sentimental a través de la vida de Salvador Espriu i la seva veu poètica transitant per la post-guerra; els primers anys de llibertat i canvis cap a la democràcia al final de la dècada dels 70 i l’actualitat del segle XXI. Un muntatge que vol fer sortir a la llum la passió de la veu d’Espriu i obrir una reflexió profunda sobre la memòria històrica, la utopia, la revolució, la llibertat i la dignititat humana.
Un camí amb tres personatges que són tres ànimes de la nostra veu col·lectiva i que criden i esgarrapen amb força per sacserjar-nos fins al més profund.
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 1
  • Christian González
    Christian González
    Teatre Barcelona
Enllaç copiat!