El miracle d'Anne Sullivan

 Helen Keller (1880 -1968 ) va ser una activista, escriptora i professora nord-americana sordcega. La primera persona sordcega que va obtenir una llicenciatura universitària.

Va publicar el seu primer llibre el 1902, “La història de la meva vida” redactat per John Albert Macy. Basant-se en aquest llibre, un any més tard, William Gibson escriuria l’obra de teatre “El miracle d’Anne Sullivan” , que en el 1962 en va fer una adaptació pel cinema. La pel.lícula que porta el mateix títol que la novel.la, va ser dirigida per Arthur Penn i va guanyar dos Oscar.

Anne Mansfield Sullivan (1866 - 1936), va ser una mestra nord-americana.

 

-L’obra de teatre “El miracle d’Anne Sullivan” es centra en les setmanes que van des de l’arribada de l'Anne Sullivan a la casa dels Keller, fins el moment en què la Helen comprèn quin és el significat de la paraula aigua.

Dues setmanes per aconseguir un miracle.

-Amb tota mena de detalls, des de l’escenografia, vestuari, efectes sonors, banda sonora, il·luminació..., l’Empar López ens ha transportat en el temps, i ens endinsa dins la pel·lícula de William Gibson.

-L’escenografia que ens presenta Pablo Paz, és la casa d’una família acomodada, amb grans finestrals i jardí. El detall de fer funcionar una bomba d’aigua manual durant la representació m’ha semblat genial, a part de ser un dels elements claus dins de l’obra.

-El vestuari i complements són d’època i en ells es pot veure a la classe social que pertany cada personatge.

-El repartiment està format per vuit grans actors. Però m’agradaria destacar-ne tres: l’actriu Míriam Escurriola, en el paper  d'Anne Sullivan (l’educadora), la Mar Ferrer, en el paper de Helen Keller (la nena sord muda) i l’actor Pep Barceló en el paper de l’Arthur Keller (el pare). Tots tres han fet una feina increïble, sobretot la Mar Ferrer que han estat en tot moment molt versemblant fent un paper gens fàcil d’interpretar. La Mar ha sigut capaç de transmetre durant tota la representació les diferents etapes emocionals per les quals passa el seu personatge (ingenuïtat, inseguretat, por, desesperació, alegria,...). En un principi podem veure en ella a una persona sense modals, salvatge i fins hi tot agressiva, que gràcies a aprendre a comunicar-se, acaba convertint-se en una persona educada i disciplinada, capaç de seguir unes normes de convivència.

 

-La música és una part molt important dins d’aquest muntatge. Per una banda contribueix a produir una atmosfera emocional entre l’obra i l’espectador, i per un altre serveix per unir les divisions que es produeixen en l'escena durant la representació. “Helen Alone”, “The Train”, “Lullaby” o l’emotiu “Epilogue: Helen and Annie”, són alguns dels temes que sonen al llarg de l’obra, les mateixes que el compositor americà Laurence Rosenthales va compondre per la pel.lícula “El miracle d’Anne Sullivan”.

Altres efectes sonors que s’han utilitzat per l’ambientació de l’obra han estat: el soroll del carruatge i el trotar dels cavalls.

-Un dels millors moments és el combat escènic entre l’Anne i la Helen, una coreografia dirigida per l’entrenadora teatral Valentina Callandriello, en el que no han calgut paraules.

 

-La proposta teatral d’El miracle d’Anne Sullivan n’és l’exemple de com una obra de teatre es pot convertir en un projecte d’acció sociocultural, ja que ens fa reflexionar sobre una sèrie de valors que són del tot imprescindibles per creixa com a persones: valentia, coratge, paciència, constància, treball, amor, .... Penso que a part també busca conscienciar-nos i fer-nos emfatitzar amb un col·lectiu social que malauradament no tenen les mateixes facilitats que nosaltres; gent que lluita diàriament per sentir-se integrats dins un mon al que també hi pertanyen. Deixem-nos d’etiquetar, fugim de les falses compassions, del excés de protecció i fem que les coses siguin més fàcils per qui no les té.

 

Recomanable per a tot tipus de públic.

***/****

 

Anne Sullivan va néixer el 14 d'abril de 1866 i tenia dos germans. Orfe de mare amb 8 anys va tenir cura del seu pare durant un temps mentre els seus germans s’estaven amb uns parents. Finalment, ella i el seu germà petit van acabar en un orfenat i el germà va morir. Anne sempre es va sentir culpable d'aquesta mort. Va contraure una malaltia, anomenada tracoma, que li va provocar la ceguesa. Va anar a parar a l'Escola Perkins per a invidents a la ciutat de Boston i va patir diverses operacions per recuperar una mica de vista. Va estudiar i va acabar sent professora de nens cecs.

Helen Adams Keller va néixer el 27 de juny de 1880 i als dinou mesos d'edat una greu malaltia li va provocar la pèrdua total de visió i audició. La seva incapacitat per comunicar-se va ser un gran handicap per la família que la tractaven com si fos un animal de companyia i la deixaven fer el que volia. En fer set anys els seus pares van decidir contractar una instructora i l'Institut Perkins li va enviar a una jove Anne Sullivan. Va aconseguir ensenyar-la a llegir, escriure i parlar i va estudiar a la Universitat de Radcliffe.

Anne Sullivan i Helen Keller van continuar juntes fins a l'any 1936, any de la mort de l'Anne.; van conviure 49 anys juntes i a la mort de Hellen van ser enterrades juntes, per restar unides per sempre mes.

Fa just una setmana assistia a la roda de premsa de presentació d'aquest espectacle i les expectatives generades eren grans. I hem de dir que s'han complert. Tal com van comentar a la roda de premsa i ahir, a la presentació de l'estrena, el Teatre del Raval vol recolzar amb aquesta proposta els col·lectius que estan marginats per les seves mancances físiques o psicològiques, i aportar, d'aquesta forma, un petit gra de sorra per provocar un veritable canvi cultural en la societat. Algunes de les sessions estan previstes amb traducció en el llenguatge de signes i habitualment es podrà seguir amb audiodescripció per a persones cegues.

Dilluns passat vam descobrir una actriu que amb dinou anys és la primera vegada que treballa professionalment, i ho fa amb un paper protagonista d'una complexitat extrema, en interpretar una nena cega, sorda i muda. Mar Ferrer ens va deixar bocabadats amb la seva interpretació i de ben segur seguirem la seva carrera, que promet.

Genial també Miriam Escurriola en el paper d’Anne Sullivan i en general la resta del repartiment que hem trobat molt encertat. Els pares de la Helen,  Arthur (Jep Barceló) i Kate (Andrea Portella), el seu germà James (Carles García), la seva tieta Eva (Rosa Serra) i la minyona, Viney (Tai Fati) una també molt jove actriu, en el seu primer paper professional. L’actor Màrius Hernàndez fa dos petits papers, el doctor que diagnostica la malaltia de la petita Helen i el director de l’Escola Perkins.

Una proposta que ens ha agradat molt, que ha suposat un repte per poder tirar-la endavant, ja que s'ha creat en el mateix teatre i que creiem s'ha de donar suport.

Si desitgeu llegir l'apunt original, nomès heu de clicar AQUÍ