Mal Martínez. Humor i hòsties

Marc Martínez ha volgut fer-se un petit homenatge, tot i que també es tracta d'un homenatge al Raval dels anys setanta, a la gent que el van envoltar i influenciar quan era un xaval i a tota la generació del baby boom, que es veu reflectida en molts moments de l'espectacle. Plantejat com un concert que mai acaba de produir-se, Humor i hòsties evoluciona a batzegades i amb unes quantes cançons que il·lustren situacions o estats d'ànim. Tot i una certa repetició d'idees i una estructura narrativa que s'encalla de tant en tant, el monòleg és divertit i té moments realment enginyosos. Funciona sobretot quan tira de nostàlgia i pica l'ullet a un espectador que sap molt bé de que li estan parlant, encara que passés la infància a altres barris de la ciutat o fins i tot a l'extraradi de Barcelona. L'actor, a més, es mostra més carismàtic que mai i provoca simpatia des dels primers minuts, ja sigui parlant de la seva família (menys extravagant del que segurament la pinta ell), dels seus primers encontres sexuals, de la seva relació amb la música o dels seus conflictes amb nois de l'escola, o del barri. Però sobretot parla de les pors, un leit-motiv que utilitza durant tot el muntatge i que li serveix per parlar de les hòsties del títol. I és que, segons ells, és a base d'hòsties que ha arribat on ha arribat i que és com és.

Des de Matraca, no o Què t’hi jugues, Mari Pili? fins a Ets aquí? o Nit i dia, la trajectòria de l’actor Marc Martínez ha estat, d’una manera més o menys (o gens) discreta, sempre present pel públic català. Conservant encara el seu punt entre seductor macarra i nen de barri, a Mal Martínez fa un repàs ple de nostàlgia i humor descarat de la seva infància, adolescència i del seu recorregut vital amb un bon grapat d’anècdotes personals i professionals. El valor de l’espectacle es troba, bàsicament, en l’empenta i el carisma del seu protagonista a l’hora d’abordar qualsevol tema que, per algun motiu, ell ha decidit compartir. Tan lliure com aleatori, el contingut del monòleg està al servei d’un Martínez que es troba en aquest interessant punt de la seva carrera on es permet un autohomenatge per dir i fer el que li dóna la gana. Simpàtic, trapella, amb referències a Pepe Rubianes i altres dels seus artistes de capçalera, el show resulta, en alguns moments, desigual, tot i que mai abandona el seu sentit de l’humor canalla i la seva mala baba. No falten tampoc algunes cançons i certes pinzellades de crítica política i social en aquest desfogament emocional en primera persona que diverteix i emociona. Es tracta d’un exercici de reivindicació d’una personalitat molt autèntica narrat amb la brusquedat pròpia d’un xaval criat al Raval dels anys 70 que, amb el temps, es va convertir en tot un artista. És molt grat veure com les hòsties, finalment, es poden sublimar en un torrent d’energia positiva, bromes, rock i rumba.

Com molts de nosaltres, abans de 'Mal Martínez' no coneixia en Marc més enllà del 'Mataiaies' de Nit i dia a Tv3 i altres aparicions a cinema i televisió.

Amb aquest espectacle ens mostra una altra cara plena de realitat i honestedat on ens explica la seva història sense filtres ni maquillatges. L'espectador es situa davant d'un one-man show en cru i envoltat d'instruments, una aposta personal i valenta que va sorgir del Singlot Festival de la mà d'El Terrat.

Personalment, celebro que un espectacle així es pugui veure als teatres de Barcelona. Aneu-hi, no és habitual trobar apostes tan úniques.

Bon Martínez!

Ahir dimarts vam anar al Teatre del Raval per tal de veure aquesta proposta de l'actor-director-cantant Marc Martínez, al que vam poder conèixer personalment amb ocasió de l'obra Julieta y Romeo que es va presentar al Festival Grec 2011 i que vam tornar a veure dirigint Conillet aquesta temporada passada. Com a actor recordem la seva participació en l'obra Urtain que es va presentar al Teatre Romea el 2009. Últimament el recordem per la seva magistral interpretació en el paper d'assassí de iaies a la sèrie de TV3 "Nit i dia".

Entre cançó i cançó ens explica la seva visió del món i ens relata moments autobiogràfics que situa sobretot entre els 14 i els 15 anys, que segons confessa és l'època de la seva vida on va rebre les hòsties més grans.

Marc Martínez va néixer el 19 de gener de 1966 al barri del Raval de Barcelona fill de malaguenya i català. La seva mare era perruquera i li hagués agradat ser bailaora, i el seu pare era ebenista i per Nadal cantava flamenc. Ell va començar la seva trajectòria professional en el camp de la interpretació a finals de la dècada dels 80, tant en cinema com en teatre com en televisió.

Un espectacle de riures i de nostàlgia, dirigit especialment als que han crescut i han sigut adolescents a la Barcelona de la dècada dels 70-80. Un muntatge molt ben acurat, a on ens fa partícip de les seves vivències. Connectem amb ell per la seva naturalitat i sinceritat. 90 minuts on no deixa de parlar o cantar en cap moment i on es defineix com "un cantactor protesta absolutament des-actualitzat".

Ens ha sorprès moltíssim, perquè aquí toca les seves facetes i el paio ho fa de "puta mare"; l'espectacle dramatúrgicament està perfectament construït i a sobre, és entranyable, perquè ens mostra la seva faceta més humana, confessant-nos aspectes desconeguts de la seva adolescència: "em posen ulleres, i de cop descobreixo que sóc català de soca-rel".... ens provoca el riure gairebé tota l'estona, però és que a més a més, canta i toca un munt d'instruments...... "escoge.... piano o bateria" i ell va escollir bateria, perquè el piano en el pis on vivia al Raval ni entrava per la porta i a també tenia por que els seus amics s'haguessin rigut, encara mes d'ell del que ja ho feien.

Un espectacle que ens ha agradat molt i això que a nosaltres normalment aquest tipus de propostes tipus "shows personals", no ens atrauen massa, ja que preferim altres tipus d'arts escèniques. Potser caldrà revisar les nostres preferències a partir d'ara.

Si desitgeu llegir l'apunt sencer, només heu de clicar AQUÍ

90 minuts de riures i nostàlgia amanits amb música en directe. Això ens proposta en Marc Martínez amb el seu nou espectacle Mal Martínez- humor i hòsties al Teatre del Raval. Dirigit especialment a aquells que han crescut i han sigut adolescents a la Barcelona de la dècada dels 70-80, però extrapolable a tothom, ens explica com a base “d’hòsties” –literals o metafòriques- ha sobreviscut per arribar al dia d’avui. Amb un muntatge molt acurat i molt ben travat, Martínez fa còmplice i partícip al públic de les seves vivències. Us descobrireu connectant directament amb alguns dels fragments del seu monòleg i cantant més d’una cançó. I es que, al final, a Barcelona o a un poble perdut a les muntanyes, un adolescent és un adolescent.