Sinopsi

Un projecte tan irreverent amb les versions que el cinema i el teatre donen del personatge, exigia una actriu capaç de reviure’s en l’alegria i grandesa de les seves il·lusions, en la incertesa de les seves pors, en el plaure dels seus amors i en la tragèdia dels inevitables desenganys; i tot des de la lucidesa dels records: la gran i bella actriu que és Belén Fabra. Un espectacle que necessitava la col·laboració d’extraordinaris professionals: Carles Pujol en l’escenografia, Ramón Ivars al vestuari, Maite Marcos en les coreografies i Gloria Giménez i les seves esplèndides fotografies registrant aquest magnífic i llarg viatge. Tot sota la direcció d’Àngel Alonso.

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Opinions de l'espectacle 3

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Una gran interpretació, en un monòleg que no ho sembla pas

El que veiem i sentim quan la Belén surt a escena, ens agrada molt, perquè creiem que han sabut donar, juntament amb el director Ángel Alonso, un gir important a la visió que teníem fins ara del personatge de la Madame Bovary.

La Belén Fabra, fa una interpretació brutal, en un monòleg que no ho sembla pas, segurament molt més humà i proper a altres visions que hem pogut veure al cinema o al teatre.... ens parla d'una dona que intenta per tots els mitjans ser lliure i viure la vida el més intensament possible; de ben segur, un missatge transgressor per aquella època... i és que estem parlant de fa més de 150 anys, quan encara no havia ni nascut el moviment feminista.

Fins ara veiem el personatge de l'Emma Bovary, com una dona ambiciosa, depravada, luxuriosa i trastornada, segons les "normes del seu temps, perseguint la felicitat que creu merèixer, que comet adulteri, menteix, enganya, arruïna al seu marit i se suïcida.

Ara, creiem que l'han aconseguit apropar a la visió del nostre temps, al pensament actual, amb una nova visió i sempre respectant al màxim el que va escriure el seu autor; el personatge es fa molt més entenedor i ja no la veiem com una dona de "mal viure", perquè a la fi, malgrat que va transgredir les normes establertes d'aquella època, únicament va tenir dos amants en tota la seva vida; en tot cas era una dona culta, bonica i sobretot amb una actitud inconformista amb el món que li havia tocat viure.

El treball de Belén Fabra és senzillament magnífic i creiem que paga la pena apropar-se a la Sala Muntaner, encara que sigui solament per comprovar-ho. A vegades aquestes propostes de petit format, on solament treballa un actor .... i que potser espanten massa a un determinat tipus de públic, trobem la millor l'essència del teatre més pur.

Si voleu llegir la crònica original, només heu de clicar AQUÍ

24/09/2016
Andrea De la Rosa Morillas

Molt, molt recomanable.
Per aquells que ens agrada la literatura i que em visionat totes les versions cinematogràfiques existents de Madame Bovary és imprescindible passar per aquesta nova lectura que ens proporciona la dirección de l’Àngel Alonso i la excel·lentíssima Belén Fabra. Tots sabem de què va i com acaba. Però ens faltava el relat del viaje i l’equipatge que la Belén deixa anar amb el seu monòleg. La retrospectiva resulta enriquidora i novedosa. Només ella i els seus records. Els laments que ja prenen distància i la maduresa dels pensaments que la precipiten a la seva fi.
Destacar l’actuació de l’actriu que, quan la mires, descarrega les seves emocions i el desquici malaltís que sent ho trasllada al públic, tots empatizem amb ella. La persona i el personatge cohesionen a la perfecció.

30/10/2016
Hebert Parodi

“MADAME BOVARY” a la Muntaner (menys entrada de la merescuda).
Adaptació del clàssic, amb tot l’èmfasi en la figura de la protagonista, en forma de monòleg. Abans de morir ens explica la seva vida, la infantesa a la pobresa agrícola, l’enamorament del primer home que passa per allí, els seus somnis que potser la van marcar massa, els amants, el matrimoni, la persecució de l’amor (o és la passió?)… Una personalitat complexe, susceptible de ser vista com a heroïna contra el masclisme i les normes, de voler viure la seva vida o de veure-la com una somniadora que no sap viure la realitat, o una arribista que només persegueix el luxe que li proporcionen els homes i ho identifica amb l’amor, o algú tan insegur que necessita l’adulació constant o …
Una subtil interpretació de la Belén Fabra, que creix a mesura que avança l’obra, després d’una certa monotonia inicial, que pot semblar que li falta passió per explicar la seva tragèdia, però per a mi és un tret més de la seva personalitat, la distància amb la que s’ho mira tot, en aquest moment final.
Em preguntava a què venia el subtítol de l’obra, “Una qüestió de gènere”, que trobava innecessari, fins que vaig llegir que per al direcotr el personatge acostuma a desagradar als homes i agradar les dones…i diria que és així. Curiós i interessant.

03/10/2016

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

La versió més rebel i contemporània de ‘Madame Bovary’ arriba al TNC

Dos úniques oportunitats, els dies 4 i 5 de març, tindrà el públic barceloní per veure Bovary, el clàssic de Gustave Flaubert en una nova producció del Teatre KVS de […]

27 febrer 2023