Lluís Danés: Nàufrags

“Nàufrags” ha estat el tercer espectacle que hem vist dins del cicle de creació escènica Oh! Poètiques de la il.lusió que s’ha fet al Mercat de les Flors. Moviment, paraules, objectes i música que es barregen per oferir-nos propostes d’autor properes al teatre d’objectes.

Mitja hora abans de la funció, vam poder assistir a una sessió d’introducció a l’espectacle. Sempre és interessant que t’expliquin detalls que possiblement passen moltes vegades desapercebuts, com saber que tot el material utilitzat en l'escenografia passa per les mans d’en Lluís Danès (li agrada tenir ple coneixement de la matèria prima que s’utilitza), que  és un home poc convencional, o que utilitza la poesia per poder explicar la crua realitat.

A “Nàufrags” en Lluís Danés combina el teatre visual amb la música. Titelles i objectes comparteixen escenari amb la música de Xavi Lloses (al piano), la veu en directe de la Vicky de Clascà ( cantant de Bikimel) , que també toca el piano i interpreta cançons del poeta Josep Pedrals, i la veu en off de Dídac Rocher recitant alguns poemes de Míriam Cano. Diuen que Bikimel quan canta busca transformar l'estat de l'ànima, veritablement la seva veu em va seduir des del primer instant. L’escenografia que ens presenta en Lluís Danés és espectacular.

La música tot i que ens diuen que és secundària, hi és present durant tot l’espectacle , fins hi tot m’atreveixo a dir , que és un element del tot imprescindible per poder arribar a transmetre tota aquella bellesa poètica que ens arriba als espectadors . Per mi va ser una de les coses que més em va agradar.

Els nàufrags, protagonistes principals del relat, són titelles creats expressament per l’ocasió per en Martí Doy . Dora Cantero i Anna Marín són les encarregades de manipular-les.

Dons tot i que individualment m'ha semblat tot fantàstic, em sap greu dir que el resultat final no m’ha acabat de convèncer , l’he trobat bastant fluixeta i desigual. El més trist de tot …és que els titelles no m’ha arribat a transmetre .

La posada en escena de "NÀUFRAGS" és si mes no, força espectacular i compta amb forces mitjans per què així sigui;una escenografia que es basa en una mena d'embarcació mig destrossada per la fúria del mar al ben mig de l'enorme escenari de la sala MAC; al seu voltant un mar amenaçant amb onades de plàstic negre, mogudes per uns canons d'aire que a vegades destorbant amb el seu soroll i ens fa mal bé l'audició de la música que s'interpreta en directe des de dos pianos situats a banda i banda de l'embarcació.
Aquest aspecte que al principi impacta als espectadors, ben aviat es torna massa repetitiu per la manca d'una història sòlida i ben construïda; visualment és agradable, però amb això tot sol, no es pot sustentar un espectacle d'aquesta duració.
Un espectacle que ens va decebre força, especialment per la poc treballada manipulació de les titelles, que no ens va acabar de fer el pes.

Si us bé de gust llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç… http://wp.me/p19AHZ-fSS del nostre Blog “Voltar i Voltar”

Un projecte que pot semblar magnífic, amb moments realment poètics però es queda aquí.

La soledat, refugiats, uns nàufrags a la recerca d'aquell missatge d'esperat. Convertint l'escenari en el mar, amb una escenografia impressionant. Però el que a vegades semblava magnífic amb l'escenari com a mar de fons, d'altres juga en contra en els moments més íntims.

Amb unes titelles que transmeten ternura i soletat, s’ha de dir que els he vist sense cap ànima. Tota una pena. A més..